dilluns, 13 de novembre de 2017

Fragments de C.G. Jung


Crec que és la tercera lectura que faig d’aquest llibre. La primera va ser fa molts anys per un treball universitari. El psicoanàlisi sempre m’ha resultat atractiu i especialment Jung. Malgrat haver estat criticat moltes vegades i refutat per alguns, crec que és un relat que encara manté una certa vigència.
Voldria compartir sense ànim d’ésser exhaustiu algunes reflexions que apareixen al llibre i que m’han cridat l’atenció.

Tot el que som i pensem com a persones només són productes de les reaccions químiques del nostre cervell? Som alguna cosa més? La consciència sobre nosaltres mateixos, els nostres pensaments i emocions només són pura química? Tenim ànima? Existeix l’esperit? Què és? Ho sento però tan sols són preguntes. No tinc respostes. Les neurociències han avançat molt però encara no tenen respostes per moltes de les preguntes que ens fem els humans. Les especulacions a vegades més aviat filosòfiques que fa la psicoanàlisi sobre el funcionament de la nostra ment ens fan pensar.

Suponemos que nuestros pensamientos se situan en la cabeza” “La conciencia se asienta en la cabeza”. Quan pensem notem com treballa el nostre cap, i per tant, el nostre cervell es mostra clarament com la seu física dels nostres pensaments.

La conciencia es un brote tardío del alma inconsciente.” Primer de tot és l’inconscient. Més tard apareix el conscient.

Todo lo que experimentamos es psíquico; hasta en el caso del dolor físico lo que siento es su transcripción psíquica ... Mi psique transforma y falsifica la realidad” No hi ha res de la realitat que no passi per la interpretació que en fem a través de la nostra ment. De fet per nosaltres el món físic no existeix fora del nostre pensament.

Prejuicio inexpugnable del sentido común: todo en los demàs es igual que en uno mismo. Aunque en general, se concede sin dificultad la diversidad de las almas humanas, no por ello se olvida, perpetuamente en la pràctica que “el otro” es, en realidad, otro ser cuyos sentimientos son diferentes de los nuestros” Ens estranya molt saber que els altres veuen el món d’una manera diferent a com el veiem nosaltres. Sabem que és així, però acostumem a actuar com si no ho sabéssim. Siempre hay gente que cree que lo que ellos juzgan bueno es válido para el mundo entero. Todos éstos son rasgos primitivos, que estamos muy lejos de haber superado Aquí tenim la llavor de la intolerància i l’autoritarisme. ¿Quan entendrem que els altres poden pensar de forma completament diferent a nosaltres i que igual som nosaltres els que estem equivocats en la nostra estreta i personal visió del món?

Dios ... es una imagen que el espíritu humano crea, en su insuficiencia, para expressar la experiéncia íntima de algo impesable e indecible” Al contrari del que expressen la majoria de les religions. Déu és una creació nostre que moltes persones necessiten per sobreviure.

La conciencia individual està rodeada por los abismos del insconsciente como por un mar amenazador. No està segura ni inspira confiança más que en la apariencia; en realidad es algo fràgil vacilante sobre su base
La conciencia infantil, considerada retrospectivament, se parece a un archipiélago de imágenes aisladas que emergen de las aguas
La conciencia es, por naturaleza, una especie de capa superficial, de epidermis flotante sobre el insconciente, que se extiende en las profundiades , como un vasto océano de una continuidad perfecta”. El conscient és finit, l’inconscient és gairebé infinit, guarda la història complerta de la nostra vida, de la nostra espècie i de l’univers.

El elemento primero es, evidentemente, el insconsciente, del que poco a poco se desprende la conciencia
“¿Qué es la conciencia? Ser consciente es percibir y reconocer el mundo exterior, así como el propio ser en las relaciones con este mundo exterior
Hay gran número de seres que no son sino parcialmente conscientes ... Saben lo que les pasa, pero sólo imperfectamente se representan lo que hacen y lo que dicen” És lamentable, però és així.

El llibre dona per més reflexions, però penso que amb aquestes ja n’hi ha prou.