Fa tres mesos que he llegit
aquest breu llibre i tenia pendent escriure un petit comentari. Els fets d'aquest dies me l'han recordat.
Antoine Leiris és un jove
periodista francès. La seva dona va morir en l’atac terrorista a la Sala
Bataclan. El llibre en forma de diari explica de manera molt corprenedora les
seves reaccions, pensaments, emocions i sentiments des d’aquell precís moment en que la
seva vida fa un gir radical que mai havia pensat.
La majoria de nosaltres assistim a la barbàrie dels
atemptats asseguts davant de la televisió. Sentim ràbia i impotència però
evitem pensar que també ens podria passar a nosaltres. Aquesta és la realitat. Tan sols uns pocs estan allà i en pateixen les conseqüències directes i indirectes. Un
instant d’estar en un lloc inoportú ens pot conduir a trobar-nos en la mateixa
situació d'aquest periodista francès. De ben segur que no tothom reacciona igual.
Hi ha tantes reaccions com persones, però llegir el que passa pel cap d’Antonie
Leiris ens pot ajudar millor a comprendre situacions tan extremes com aquesta que de ben segur que queden gravades per sempre més en la nostra ment i que no s'obliden mai.
“No tornarem mai a la nostra vida
anterior. Però no construirem una vida contra ells. Avançarem en la nostra
pròpia vida”
“La nostra vida compartida
desfila davant dels meus ulls. Tinc la impressió de no haver-ne tingut mai cap
altra ... Els moments més bonics de la nostra vida no són els que enganxem als
àlbums de records ...”
“Voleu que jo tingui por, que
miri els meus conciutadans amb desconfiança, que sacrifiqui la meva llibertat
per la seguretat. Partida perduda”
“Aquell 13 de novembre és la
història de la lluna que no tornarà a aparèixer”
“Tancar la porta del pis avui es
deixar una vida darrere nostra. A partir d’ara ens serà aliena. Un lloc on ja
no vivim. Un lloc on tenim la impressió de no haver viscut mai. Una caseta dins
nostre, d’olors que ens són familiars, de costums arrelats, l’estimem, ens hi
sentim a gust, però ja no hi podem entrar”
Més comentaris a la xarxa:
Més comentaris a la xarxa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada