diumenge, 20 d’agost de 2017

No aconseguireu el meu odi



Fa tres mesos que he llegit aquest breu llibre i tenia pendent escriure un petit comentari. Els fets d'aquest dies me l'han recordat.
Antoine Leiris és un jove periodista francès. La seva dona va morir en l’atac terrorista a la Sala Bataclan. El llibre en forma de diari explica de manera molt corprenedora les seves reaccions, pensaments, emocions i sentiments des d’aquell precís moment en que la seva vida fa un gir radical que mai havia pensat.
La majoria de nosaltres assistim a la barbàrie dels atemptats asseguts davant de la televisió. Sentim ràbia i impotència però evitem pensar que també ens podria passar a nosaltres. Aquesta és la realitat. Tan sols uns pocs estan allà i en pateixen les conseqüències directes i indirectes. Un instant d’estar en un lloc inoportú ens pot conduir a trobar-nos en la mateixa situació d'aquest periodista francès. De ben segur que no tothom reacciona igual. Hi ha tantes reaccions com persones, però llegir el que passa pel cap d’Antonie Leiris ens pot ajudar millor a comprendre situacions tan extremes com aquesta que de ben segur que queden gravades per sempre més en la nostra ment i que no s'obliden mai.
No tornarem mai a la nostra vida anterior. Però no construirem una vida contra ells. Avançarem en la nostra pròpia vida
La nostra vida compartida desfila davant dels meus ulls. Tinc la impressió de no haver-ne tingut mai cap altra ... Els moments més bonics de la nostra vida no són els que enganxem als àlbums de records ...
Voleu que jo tingui por, que miri els meus conciutadans amb desconfiança, que sacrifiqui la meva llibertat per la seguretat. Partida perduda
Aquell 13 de novembre és la història de la lluna que no tornarà a aparèixer
Tancar la porta del pis avui es deixar una vida darrere nostra. A partir d’ara ens serà aliena. Un lloc on ja no vivim. Un lloc on tenim la impressió de no haver viscut mai. Una caseta dins nostre, d’olors que ens són familiars, de costums arrelats, l’estimem, ens hi sentim a gust, però ja no hi podem entrar

Més comentaris a la xarxa: