Ningú no ens espera

Des que vaig llegir L'home manuscrit m'he convertit en seguidor de Manuel Baixauli. No vaig poder esperar i el vaig comprar només sortir. N'he fet una lectura pausada i paga la pena. No és una novel·la. Són una selecció dels seus escrits setmanals al Quadern de El País il·lustrats per dibuixos propis. Ambdós són una exquisidesa amb el llenguatge precís que caracteritza a Baixauli.
Us proposo seure i llegir-ne un cada dia, després de la jornada laboral i reflexionar una estona. Us deixo amb unes quantes perles

"La vida val molt la pena. No sols pels incomptables plaers quotidians que l'amenitzen sinó també per aquella bellíssima obsessió que tenim per arribar més enllà del que apunten els nostres límits"

"Oferir al públic, només, obres que simplifiquen, edulcoren, rebaixen -que adulteren, en definitiva- la realitat, tractar els ciutadans com si foren criatures, això si que és un insult"

"En els vint, trenta, quaranta o cinquanta anys de vida que ens queden potser no assolirem l'altura d'un Mozart, o un Masaccio, o ni tan sols la d'un Oliveira, però si l'altura que ens pertoca i que, de segur, encara no hem assolit. Es tracta, senzillament, de moure'ns de no parar. Estar parat esgota. Si et pares, mors".

"Durant segles, la vida de la roba i dels objectes s'allargava al màxim. Ara, a Occident, per la mala qualitat dels productes, per la nostra permanent insatisfacció, hi ha poques coses que perduren, que adquirisquen contingut emocional, que deixen empremta. Tot sembla inconsistent, provisional"

"Estem assassinant el silenci ... La música, que havia sigut amiga del silenci, és, ara mateix, botxí del silenci. ... El silenci és revolucionari: ajuda a pensar. I qui pensa pot canviar el món. Vés a saber si la inanitat moral i cultural que patim, si la passivitat i el conformisme dels ciutadans, no són conseqüència de la falta de silenci. On és ara mateix, el silenci? Enlloc. De fet, el silenci absolut, pur, sense taques, no existeix... Anomenem silenci a una aproximació al silenci"

"Dimissionari és qui té voluntat per dir "no": als diners, a la fama, als plaers o a la vida. I la voluntat és el que ens fa lliures. No és lliure qui fa allò que li demana el cos, sinó qui fa el que decideix, a consciència, fer, per damunt de la pressió d'aquells tirans que són els instints i la vanitat"

"La llum no és mai igual, d'un dia -ni d'un instant- a un altre; la pàgina que llig, tampoc, jo no sols vist distint, sinó que tampoc sóc el mateix. Tot canvia, tot es mou"

"Tota idea, o imatge, o sensació fugissera que ara ens pareix insignificant, pot convertir-se en decisiva sense que un ho puga preveure. El repertori d'imatges, idees o sensacions que tenim al llarg d'un dia és immensa, i els dies se succeixen ininterrompudament. Qui sap quins pocs d'aquests incomptables esborranys prendran cos i esdevindran decisius per la nostra vida? Qui pot distingir, de primeres, si una espurna és efímera, inestable i caduca, o si en canvi és l'inici d'un foc perdurable? L'art i la vida són imprevisibles"

Primo Levi: "Els objectius, en la vida, són la millor defensa contra la mort"

Joan Benesiu "A cada pas que un fa, siga on siga, deixa un vast territori inexplorat pel qual no viatjarà mai, on mai no arribarà".

"Cada matí, en alçar-nos, abandonem sobre el llit el cadàver del dia anterior. Un dia perdut, que no es repetirà; ni el dia, ni cap dels seus instants. Mai. Tot mor així que passa, malgrat la tramposa memòria, malgrat les anotacions i les fotos. Tot és irrecuperable, si més no en la seua integritat i complexitat. Ja en l'instant present la realitat se'ns escapa per mil escletxes, car som éssers limitadíssims per assimilar-la sense reduir-la a tosca simplificació. El present té infinites possibilitats, cadascú n'escull, o simplement n'accepta, una mil·lèsima part."

Entrevista a Manuel Baixauli