Anys 70, feia poc de la mort del dictador i després d'una nit boja en un festival de música al Pavelló del Congost i encara amb ressaca mai oblidaré una freda matinal d'hivern al Cineart Alcàzar on vaig quedar embalit davant de les imatges del Festival de Woodstock i sobre tot amb la força d'aquella veu tan especial que tenia el Joe Cocker.
Thank you Mister Joe Cocker
4 comentaris:
Anem perdent els referents i el passat s'està convertint en una mena de pel·lícula que conforma el nostre imaginari. Un paisatge moral.
Aprofito per desitjar-te bones festes i bon any. Una abraçada!
Enric
Em cau una mica fora de la meva època tot això
Enric, el temps ens fa idealitzar moments i músiques del nostre passat i records que queden fixes en la nostra memòria. Tots tenim la nostra banda sonora particular.
Pons007, tots som fills de l'època que ens ha tocat viure i la música que vam escoltar de joves resta en els racons de la nostra memòria lligada a les emocions d'aquell moment. Quina és la teva època musical ?
Publica un comentari a l'entrada