Pateixo una mena de fascinació pels llocs amb cases abandonades i a voltes enrunades.
Davant d'un edifici sense ús, solitari, abandonat i mig enrunat ja sigui en un poble petit, a la ciutat o al bell mig del bosc, a vegades, en llocs veritablement inversemblants em faig les mateixes preguntes. Què hi fa allà ? Qui el va manar construir ? Quan i per a què va ser abandonat ? Quina tipus de família hi ha viscut ? Quins secrets amaga ?
Quant és possible m'agrada donar un tomb per les seves estances i imaginar les històries passades entremig d'aquells parets. Sovint em trobo amb algunes bretolades i algunes pintades de mal gust, que de fet, també formen part de la història d'aquelles pedres. També és cert que molta gent passa pel costat d'aquestes parets sense fer cap cas. Per sort no tots els humans som iguals.
No faig ni sortides, ni excursions especials per veure aquests llocs. Simplement quan em topo amb ells, m'agrada, me'ls miro, em fan volar la meva imaginació, faig alguna foto i alguna vegada un cop a casa intento trobar informació. Avui amb dia amb Internet i el senyor google i a vegades també amb els blogs d'alguna gent tot resulta molt més fàcil. Algunes preguntes tenen resposta, però d'altres només poden generar fabulacions
Possiblement aquesta fascinació té a veure amb el gust per la literatura. Que és la literatura sinó la tafaneria per conèixer històries i posar-nos dins de la pell d'altres ?
Davant d'un edifici sense ús, solitari, abandonat i mig enrunat ja sigui en un poble petit, a la ciutat o al bell mig del bosc, a vegades, en llocs veritablement inversemblants em faig les mateixes preguntes. Què hi fa allà ? Qui el va manar construir ? Quan i per a què va ser abandonat ? Quina tipus de família hi ha viscut ? Quins secrets amaga ?
Quant és possible m'agrada donar un tomb per les seves estances i imaginar les històries passades entremig d'aquells parets. Sovint em trobo amb algunes bretolades i algunes pintades de mal gust, que de fet, també formen part de la història d'aquelles pedres. També és cert que molta gent passa pel costat d'aquestes parets sense fer cap cas. Per sort no tots els humans som iguals.
No faig ni sortides, ni excursions especials per veure aquests llocs. Simplement quan em topo amb ells, m'agrada, me'ls miro, em fan volar la meva imaginació, faig alguna foto i alguna vegada un cop a casa intento trobar informació. Avui amb dia amb Internet i el senyor google i a vegades també amb els blogs d'alguna gent tot resulta molt més fàcil. Algunes preguntes tenen resposta, però d'altres només poden generar fabulacions
Possiblement aquesta fascinació té a veure amb el gust per la literatura. Que és la literatura sinó la tafaneria per conèixer històries i posar-nos dins de la pell d'altres ?
Molí del Forat (Berguedà) |
2 comentaris:
A mi també em fan ballar el cap aquestes restes antigament habitades, sobretot per l'abandó, la nuesa i manca d'escalfor que es nota a dins per manca de teulada
Un blog que tracta el tema i que miro sovint (per proximitat geogràfica) és aquest:
http://llbalasch.blogspot.com.es/
Gràcies pel blog. L'acabo de mirar i m'agrada. Me l'apunto i en faré seguiment.
Publica un comentari a l'entrada