Estem rodejats de comoditats. El món en el que vivim ha convertit la comoditat en un valor. Els aparadors i les botigues estan plens d'estris i temptacions per tals de fer-nos una vida més còmode. Tots apreciem assolir un cert nivell de comoditats, però no sempre viure una vida còmode significa viure una vida feliç encara que a vegades associem els dos conceptes amb certa facilitat.
Tot allò que ens fa la vida còmode també ens fa veritablement feliços ?
Tot allò que ens fa la vida còmode també ens fa veritablement feliços ?
Segons el diccionari és còmode el que s'adapta als propis desigs, a les necessitats pròpies, sense oferir el menor inconvenient, la menor molèstia, adient. També còmode és avantatjós, agradable, oportú.
La felicitat la defineix com un estat d'ànim plenament satisfet, com un sentiment agradable de satisfacció en absència de patiment.
La felicitat és un objectiu permanent en la vida dels homes i de la humanitat, però moltes vegades és un objectiu difícil d'assolir. De fet segurament hi ha tantes definicions de felicitat com persones. En alguns moments la comoditat pot facilitar-nos la vida, però el que veritablement ens fa feliços és aconseguir objectius plens de dificultats en el seu camí.
Viure còmode pot ajudar a ser feliç, però ser feliç no significa viure envoltat de comoditats. Es pot ser feliç amb ben poc i sense necessitat de comoditats.
Twittear
La felicitat és un objectiu permanent en la vida dels homes i de la humanitat, però moltes vegades és un objectiu difícil d'assolir. De fet segurament hi ha tantes definicions de felicitat com persones. En alguns moments la comoditat pot facilitar-nos la vida, però el que veritablement ens fa feliços és aconseguir objectius plens de dificultats en el seu camí.
Viure còmode pot ajudar a ser feliç, però ser feliç no significa viure envoltat de comoditats. Es pot ser feliç amb ben poc i sense necessitat de comoditats.
 |
| Puigsacalm, agost 2011 |
4 comentaris:
Hola Ricard,
Feia dies que no deixava cap comentari, però vaig llegint les teves entrades. Aquesta m'ha semblat molt interessant, i sovint hi penso en reflexions com aquesta.
Des del meu punt de vista, s'ha de diferenciar entre portar una vida còmoda o envoltar-nos de comoditats. Una vida còmode per mi és portar aquell estil de vida que et faci sentir ple, però per assolir-ho, la majoria de mortals hem d'esforçar-nos molt i potser tampoc arribarem als objectius desitjats.
Avui dia, qualsevol es pot envoltar de comoditats, però potser el nostre dia a dia no és ben bé el que desitgem. Hom pot "tenir" un BMW i haver-se de guanyar la vida fent de peó de fàbrica.
Finalment, hi ha una classe que no han de lluitar per portar una vida còmode i estar envoltats de comoditats. Però suposo que en aquests casos hi ha més propensió a caure en vicis i a deixar de "lluitar".
Salut!
Hola XeviX.
També segueixo el teu bloc malgrat que també fa dies que no deixo petjada.
De ben segur que la felicitat no està en la comoditat. Una vida còmode no té perquè ser una vida plena i feliç.
Els que practiquem algun esport valorem l'esforç com quelcom que ens porta a la felicitat, i en aquells moments d'exigència física o superació personal lluny estem de la comoditat. M'agrada el meu sofà, em dóna comoditat i felicitat, però val la pena que estigui poc temps en ell...
Totalment d'acord Joel. L'esport és una bona escola per valorar l'esforç i allunyar-nos de la comoditat mal entesa.
Publica un comentari a l'entrada