L'endemà de les eleccions sigui quin sigui el resultat, ja podem preveure el que passarà. Tots els partits manifestaran haver guanyat. Per unes raons o altres cadascú dels partits llegirà els resultats segons més li convingui. Difícilment cap d'ells farà autocrítica i admetrà haver perdut. Resulta patètic escoltar els diferents exercicis de matemàtica imaginativa de cada una de les formacions.
També escoltarem grans lamentacions sobre el fet de la baixa participació i grans paraules i promeses de que cal cercar solucions a aquest problema de l'alta abstenció. Tant aquestes lamentacions com aquestes promeses se les emporta el vent, i cap dels partits polítics assentats de nou en els seus escons de poder farà res al llarg dels 4 anys per trobar la manera d'incentivar la participació en les urnes.
Des del 1979 que seguim amb la mateixa llei electoral i amb la promesa incompleta legislatura rere legislatura de procedir a la seva reforma per tal de cercar més participació. Hi ha massa interessos de partit per poder arribar al consens suficient que permeti aquesta reforma. Els interessos de partit estan per sobre dels interessos de país i de la ciutadania.
I un cop tinguem el nou Parlament i el nou govern instal·lat en la Generalitat, aquest s'oblidarà de les promeses fetes al llarg de la campanya, si realment n'ha fet, i no passarà res, simplement d'aquí a quatre repetirem el procediment i el desengany del ciutadà cap el sistema augmentarà. És evident que hem d'anar cap a una modificació del sistema democràtic actual que doni un pas més endavant cap una major participació. La crisi pot ser una bona oportunitat si entre tots la sabem aprofitar per produir aquest canvi.
