Com veu el
món la ment d’una persona autista ? Aquesta és una pregunta que m’he formulat
moltes vegades. La seva conducta, les seves reaccions ens resulten moltes
inexplicables des del que nosaltres considerem els nostre món lògic i
racional.
Rosa M.
Esteller en la seva novel·la aconsegueix situar-se en el cap d’un autista. El
Titus és un nen autista que abans d’anar a dormir explica com se sent i que li
ha passat al llarg de la jornada a la foto del seu avi mort que té a la tauleta
de nit.
Resulta
evident que el que li passa pot resultar per nosaltres quelcom incomprensible,
però quan l’autora ens col·loca en el punt de vista del Titus podem comprendre
molt millor les seves reaccions i els seus estats d’ànims. El món que ens
envolta és realment complex i amb una gran estimulació. En situació normal ja és
difícil adaptar-nos a aquest món. Aquesta adaptació encara és més difícil per la
ment d’un nen autista.
En les
curtes narracions que constitueixen els capítols del llibre podem apropar-nos a
l’evolució del Titus des dels seus primers anys fins passats els 20 anys; els
seus neguits per no entendre quan li parlen, i per no poder fer-se entendre a
través del llenguatge com els altres; els seus anys d’escola en els que no ha
aprés a llegir i que només arribar a aprendre fins el tres; l’esplai; la seva
relació amb els pares i, especialment, el seu germà; els seus amics; el centre
especial de treball, ....
Lluny de
les explicacions psicològiques i científiques, Rosa M. Esteller ens apropa des
de la literatura al que pot pensar un autista.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada