Entrem en
les festes més hipòcrites de tot l’any. Són les festes en què és obligatori ser
feliç i consumir. És la gran festa del consum i de la llum, de les trobades
familiars inacabables que molts no suporten. Aquest llarg pont és el tret de
sortida de les gran cerimònies del consumisme i la hipocresia.
De l’origen
d’aquesta festivitat en resta ben poc, tret d’algunes icones passades moltes
vegades pel sedàs de la modernitat i del negoci. Per ser feliç aquests dies has
de consumir. Si no consumeixes no ets ningú. És obligatori regalar, com més
millor. Qui no regala ja no gaudeix de l’esperit nadalenc.
Amb aquesta
eufòria de regalar i de consumir omplim la casa d’objectes inútils que al poc
temps caldrà llançar a les escombraries. A més tots aquests magnífics objectes
vindran embolcallats per caixes i papers de molts colors. Com més embalum
millor.
S’ha de
tirar la casa per la finestra: els carrers plens de llum, les empreses
elèctriques deuen omplir les seves butxaques; els carrers envaïts per cotxes,
per satisfacció de les gran petroleres; molta gent a munt i avall, per benefici
de les empreses turístiques i hoteleres.
La teoria
econòmica diu que cada any és necessari augmentar els beneficis. No hi ha prou
en guanyar diners sinó que és necessari guanyar-ne més que l’any passat. D’altra
manera es posen tristos i ja entren en plena depressió i comencen a parlar de
reduir despeses i treballadors.
Molts ens
queixen de que aquestes festes cada cop ens agraden menys, però fem ben poc per
canviar-les. De fet cada cop comencen abans, i augmenten les seves dimensions
des de totes les vessants. Per alguna cosa serà.
Si tots els
que en algun moment fan retrets a la manera actual de celebrar aquestes festes
fessin el que prediquen, segurament l’evolució de les mateixes seria ben
diferent. Però, ai que fàcil és de dir les coses, però que difícil és fer
accions a contracorrent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada