“Estic sol a les fosques, fent
rodar el món dins del cap mentre tinc un altre atac d’insomni, una altra nit en
blanc”
El nostre protagonista, August
Brill, viu a Vermont, a la casa de la seva filla Míriam, vídua, i on també viu
la seva neta Katya, a qui no fa molt se li va morir el noi amb qui sortia.
August acostuma a patir insomni,
i quan això passa “em quedo estirat al llit i m’explico històries. Potser no
són res de l’altre món, però mentre hi soc a dins, m’eviten pensar en les coses
que m’estimaria més oblidar”
 |
| Vall de Boí 2009 |
Al llarg del llibre s’alternen
les històries inversemblants que recrea en els seus llargs insomnis amb el
repàs de la seva pròpia vida, la de la seva filla i la de la seva neta. “¿Per
què insisteixo a passar per aquests camins vells i fressats?; ¿per què aquesta
compulsió per buscar-me antigues ferides i fer-les sagnar de nou? Seria
impossible exagerar el menyspreu que a vegades sento per mi.”
En Brick Owen el protagonista de
la història que s’inventa en August Brill reflexiona i es pregunta. “Havíem
passat tota la vida en un món. Però, ¿com podia estar segur que era l’únic
món?”. I pensa “no hi ha una sola realitat. N’hi ha moltes. No hi ha un sol
món. N’hi ha molts, i tot són paral·lels, mons i antimons, mons i mons
d’ombres, i cada món és somiat o imaginat o escrit per algú en un altre món.
Cada món és la creació d’una ment”
En Brick és fruit de la ment de
l’August. En Brick viu en un Estats Units en guerra. Per acabar amb aquesta
guerra rep l’ordre de matar a l’August, i així acabarà la guerra.
La novel·la és com una nina
russa, amb una història dins d’altres històries. La història d’August Brill, la
història d’Owen Brick al cap d’August, les pel·lícules que veuen junts August i
la seva neta Katya. No és la primera novel·la d’Auster en que tinc aquesta
impressió de trobar-me en una història, dintre d’una altra.
“¿Com es pot evitar que la
ment vagi cap allà on vol? La ment té una ment pròpia”
“Posant-me a mi en la
història, la història es fa real. O jo em faig irreal, em converteixo en un nou
producte de la meva imaginació”
“El que és real i el que és
imaginat son el mateix. Els pensaments són reals, fins i tot, els pensaments de
coses irreals”
Ja avançada la narració tot es
centra en una conversa entre August i la seva neta Katya, en que ell li va
explicant la seva vida a preguntes d’aquesta. I també coneixem detalls de la
tràgica mort d’en Titus, la parella de la Katya.
“Tot va tan de pressa. Ahir un
nen, avui un vell, i des de llavors fins ara, ¿quants batecs del cor, quantes
alenades, quantes paraules dites i sentides?”
No és la millor obra de Paul
Auster, ni de bon tros, però com totes les seves novel·les es llegeix amb
facilitat i en alguns moments, fins i tot, amb interès.
PAUL AUSTER
Un home a les
fosques
Edicions 62; 2008; 169
pàgines
Traducció d'Albert Nolla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada