Com fer-se fastigosament ric.

Edicions del Periscopi no defrauda mai. Té una portada molt característica que fa que les seves publicacions siguin fàcilment identificables. Vaig descobrir Mohsin Hamid amb “Sortidad’Occident”. Vaig llegir també “L’Integrista Reticent”. Em van agradar tots dos. Ara li ha tocat el torn a aquest títol tan particular “Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent”. Haig de dir que d’entrada no m’atreia en absolut, però que al final m’he decidit a llegir.

Està redactat com si d’un llibre d’autoajuda es tractés.

“Anar-se’n a viure a la ciutat és el primer pas per arribar a ser fastigosament ric a l’Àsia emergent.”

“Anar al col·legi és un gran salt quan del que es tracta és de fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent. Això no és cap secret. Però... el camí cap a la riquesa té moltes desviacions que no tenen res a veure amb la decisió, el desig o l’esforç, sinó amb la casualitat” En el cas del protagonista el fet de ser el tercer dels germans és clau. De fet, és l’únic membre de la família que aprèn a llegir. Els dos grans han de treballar.

“Si de debò vols arribar a ser fastigosament ric a l’Àsia emergent, ... tard o d’hora hauràs de treballar per compte propi. Els fruits del treball són deliciosos, però individualment no engreixen gaire. Per tant, no comparteixis els teus i menja’t els del altres sempre que puguis”

“No es pot arribar a ser fastigosament ric sense una certa falta d’escrúpols, sigui a l’Àsia emergent o en qualsevol altre lloc”

El protagonista d’origen humil ens explica com va escalant en la posició social i econòmica fins a fer-se fastigosament ric.

“Fer negocis en els erms incivilitzats allunyats del poder de l’estat és una activitat dificilíssima, ... Aprofitar-se del poder de l’estat per obtenir beneficis personals és una manera més intel·ligent d’enfocar la qüestió. Els agents de dues categories relacionades fa molt temps que ho han entès. Els buròcrates, que porten uniformes estatals, mentre que en secret donen suport als seus interessos privats. I els banquers, que porten uniformes privats mentre que en secret reben el suport de l’estat. Necessitaràs l’ajuda tant dels uns com dels altres”

Però arriba un moment en que les coses deixen d’anar-li bé al nostre protagonista i aleshores decideix amb bon criteri, “concentrat en les coses bàsiques. Oblida’t de les minúcies , distingeix el bosc dels arbres, prioritza el que és essencial. Ara mateix, en el teu cas, això vol dir reduir les despeses al mínim”

“... així pots, puc, podem, així podem tots nosaltres afrontar el final”

De totes, totes m’han agradat molt més els altres dos llibres de Moshin Ahmid. Aquest sense ser un gran llibre es llegeix bé i permet endinsar-se en una societat molt allunyada de la nostra però que ben mirat utilitza mecanismes molt semblant per si algú es vol fer ric.