diumenge, 29 d’octubre de 2017

13 reflexions de Carles Capdevila


Carles Capdevila mor l’1 de juny d’enguany. Poc abans havia publicat “La vida que aprenc”, un recull dels articles seus apareguts a l’Ara els darrers anys. No és possible fer-ne cap resum. Em limitaré a transcriure algunes de les seves reflexions que no dubto que poden ser d’utilitat:
1.- “La vida és teva, cal que n’agafis les regnes i que t’hi posis amb tots els sentits

2.- “La vida és limitada per definició. I plena de límits diaris que a vegades fingim que no veiem, perquè ens obligarien a ser més modestos. Però coneixe’ls i assumir-los no sempre ens encongeix, també ens pot fer créixer. Quan ets conscient del que no pot fer, et concentres molt més a treure tot el suc del que sí que tens a l’abast

3.- “Hi ha una cosa que tenim poc en compte: el poder transformador de les persones que porten el somriure posat, que són educadors, que transmeten optimisme, que ens fan riure, que quan passen milloren l’ambient ... apuntar-nos a la idea més revolucionària: l’amabilitat

4.- “La meva admiració pels que fan bona feina en silenci i la certesa que convé que ens n’arribi el testimoni. Hem de posar més altaveus als que fan molt i no escoltem prou

5.- “Reflexiona, dóna-hi voltes, i després sigues el màxim de sincer. Com més gent reflexiva i no espontània aprengui a mullar-se, més aprendrem a situar l’espontaneïtat irrefrenable al lloc que li correspon: entranyable en els nens i més aviat patètica en molts adults. I aprendrem a estimar la naturalitat amb què les persones educades no diuen el primer que els passa pel cap sinó el segon. Afegint-hi intel·ligència sense treure-hi sinceritat. La veritat ben reflexionada sempre té una mica més de veritat

6.- “Aprofitant que aquest món no funciona gens, ens toca anar-lo arreglant amb les mans amb cada acció que fem com a consumidors, com a ciutadans. Com es comença? Aplicant el que anomenem pensament crític, que vol dir dubtar de les inèrcies, del que ens diuen, del que fem. Donar-hi un parell de voltes

7.- “No podem somiar un nou món, sinó treballar per arreglar, amb les mans, aquest tan espatllat. I que tindrà rastres dels abusos, del canvi climàtic, de la sobreexplotació, de tanta injustícia. Repara un moble o una peça de roba es fa des de l’estima, des de la modèstia, de saber que no sempre pots, estrenar, però també des de l’ambició de gaudir de peces perdurables

8.- “La bombolla de l’ocurrència s’ha apoderat del que anomenem política, però és cada cop més un circ mediàtic mediocre farcit de declaracions, tuits, tertúlies, provocacions, rèpliques i brometes diverses

9.- “A la xarxa i a la vida, hi guanyaríem molt si penséssim abans de parlar

10.- “Aquesta incertesa incòmoda és l’únic camí per acostar-nos a la veritat, o si més no anar arraconant les mentides més podrides

11.- “Educar no és esperar que els fills no tinguin cap oferta perillosa, sinó assumir que les tindran totes, i només se’n sortiran si els ensenyem que els bufets poden ser tan lliures com vulguin, però les persones només serem lliures de debò si som capaces d’esmorzar-hi sense rebentar

12.- “És l’hora de les Humanitats, en majúscules. No les contraposo a cap altre estudi, tots són necessaris. Però reivindico la seva utilitat màxima. La seva vessant pràctica. La seva urgència. En aquest interregne en què cal digerir errors i reinventar el sistema, en què cal recuperar les essències, sisplau respectem, defensem i abracem les lletres. Sempre que ha tocat decidir on anem ha estat imprescindible aclarir qui som i d’on venim. Si hagués de promocionar la facultat de Filosofia ho faria com els estudis que et poden ajudar a entendre el món. Una carrera que no enganya: no promet solucions fàcils però no es cansa de fer preguntes.”

13.- “Convé que ho anem repetint des del punt de vista pràctic i des del punt de vista humà: la formació ens enriqueix personalment. No trobarem feina per a tota la vida, però ens formarem per tenir una vida millor. I si algú dubta del valor d’estudiar és que no ha estudiat prou.