Davant meu, hi havia un parell de mosses. Devien ser adolescents d'institut. Suposo que
compraven el berenar. Una d'elles "normaleta", l'altra amb sobrepès o potser directament obesa:
- La "normaleta" va comprar un "panini", un croissant de pernil dolç i formatge, i un biofrutas: preu 4 €
- La obesa va comprar: un "panini", un croissant de pernil dolç i formatge, un croissant de xocolata i un biofrutas: preu 5.4 €
5.4 € per berenar són gairebé 1000 pessetes. D'això no en podem pas dir crisi. Tampoc ho podem pas qualificar d'un berenar massa saludable. Semblava més una rutina que un fet extraordinari. Si és així cada tarda, és tot un pressupost a final de mes, i tampoc podran pas dir que no mengen i que s'engreixen de l'aire.
4 comentaris:
És un mal hàbit que deuen haver agafat sense ni adonar-se'n, i a casa seva ja els hi dónen tanta pasta per la "partida" de berenars?
De ben segur que han agafat aquest hàbit sense adonar-se'n i que els hi costarà molt canviar-lo. Per altra banda tenim un gran grup d'adolescents convertits en grans consumidors. Veuen el consumir constantment com quelcom de normal i de fet segurament el que no consumeix queda arraconat. Aquest hàbit de consumir, i consumir s'inicia a la infància i un cop es té es converteix en quelcom normal. Però per consumir cal tenir diners. I quant no hi ha diners, aleshores què passa ?
mode avi on a la meva època els nens menjaven un entrepà per brenar! i tenien sort si entre el pa i havia una mica de xocolata o embotit!mode avi off
Jo era dels que menjava pa amb xocolata i algunes tardes excepcionals en lloc de pa magdalena.
Publica un comentari a l'entrada