només que hi sigui.
no cal que digui res.
que hi hagi algú que em senti
potser ja és prou
per fer real el meu discurs
i no saber-me un foraster que busca
camins de llum per boscos on la nit
s'enreda entre les branques del silenci.
potser és en va que visc lligat al fil
del meu espai.
almenys que sàpiga, qui sigui,
que sí que li he parlat, i que volia
respostes.
Francesc Garriga Barata
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada