Raul Brandao
Aquesta cita que es troba a l'inici del llibre explica perfectament el
que és el llibre: les històries d'una escala de veïns. Darrera d'una
façana sempre hi ha un interior amagat i uns veïns amb les
seves històries i les seves ànimes. De ben segur que de totes les
escales es podria escriure la seva història particular amb les interioritats
de cada un dels seus habitants. Només cal pensar en els veïns que cadascú té a la seva escala. Però per escriure un llibre i donar-li coherència es necessita el talent d'un escriptor.
Saramago va acabar aquest llibre dedicat al seu avi analfabet, el 1953 amb 31 anys. Aleshores l'editorial no el va publicar. De fet ni tan sols li va
donar cap resposta i tampoc li va tornar l'original. Van haver de passar 20 anys
fins que Saramago aconseguís publicar.
40 anys més tard quan ja era famós i arrel d'unes reformes, va aparèixer el manuscrit. L'editorial el volia publicar, però ell es va negar. Va dir que ja es
publicaria després de la seva mort, com així ha estat finalment.
No és cap novel·la extraordinària però es entretinguda i es llegeix amb facilitat. Els seguidors de l'obra d'aquest autor agraïm poder-la llegir.
Els personatges estan ben caracteritzats. Va saltant d'un pis a l'altre, explicant els seus neguits i les seves relacions. En alguns moments mostra la fina ironia que caracteritzarà algunes de les obres posteriors. La irrupció d'un veí nou, l'Abel, l'inquilí del Silvestre, un sabater ple de saviesa popular, s'acaba convertint sense fer res especial i gairebé per casualitat en el causant de canvis importants en la vida d'alguns dels personatges.
La xarxa també opina:
Els personatges estan ben caracteritzats. Va saltant d'un pis a l'altre, explicant els seus neguits i les seves relacions. En alguns moments mostra la fina ironia que caracteritzarà algunes de les obres posteriors. La irrupció d'un veí nou, l'Abel, l'inquilí del Silvestre, un sabater ple de saviesa popular, s'acaba convertint sense fer res especial i gairebé per casualitat en el causant de canvis importants en la vida d'alguns dels personatges.
La xarxa també opina:
Claraboya por Hector Abad Faciolince
El espectador.com
Negro sobre blanco
El libro perdido de Saramago
2 comentaris:
En el seu moment vaig llegir "Ensayo sobre la ceguera" i em va fascinar, però malauradament els darrers anys no he tingut massa temps per llegir llibres, i em vaig quedar aquí, però amb ganes de llegir-ne algun altre. Potser podria cercar aquest.
Els escriptors talentosos com aquest, de qualsevol fet aparentment banal en fan tota una història plena de vida.
Salutacions.
Si vols seguir llegint a Saramago abans de llegir Claraboya en llegiria alguns altres com "Assaig de la lucidesa", "L'home duplicat" o "Les intermitències de la mort". També afegiria a la llista: "Tots els noms" i "La Caverna"
Publica un comentari a l'entrada