Platja dura

PLATJA DURA

Són llaguts o baladres

els pensaments que em llisquen

pel llac de la memòria

de la cremada joventut?

                                      Deixo que es trobin

paraules a l'atzar, deixo que em pugin

intensament records

que encenguin fogueres,

que matin gels.

Camino encara sense crosses, menjo,

bec vi, m'agraden els llavis

incandescents.

A l'esplanada de l'ermita

s'hi feien arrosades.

Sé les graelles plenes

de carn i l'ombra

de les alzines

sureres.

             No compliquis

gaire més els records.

                                  Demana justos

els mots indispensables

per fer sorgir la imatge de les coses

passades.

                Deixa-les anar

com un estel

des d'un turó.

                      Les ones baten

feixugament damunt la sorra

bruta, negrosa de la platja dura

dels anys viscuts.

Joan Vinyoli

Calafell