dilluns, 10 de setembre de 2012

Quan a vegades penso

QUAN A VEGADES PENSO

Quan a vegades penso,
mirant sense mirar,
tocant sense tocar, flairant sense flairar,
oint sens que m'arribi
cap so, quiet com una pedra:
És cert que sóc?
                          És cert que ets ?
                                                      És cert que són ?
en fer-me la pregunta que se sap
dreta i de roca als límits del silenci.
ja sóc, ja ets, ja són.

Joan Vinyoli 

A prop dels estanys de la Pera