Som molts els habitants d'una mateixa ciutat, però no tots compartim la mateixa ciutat. Cadascú té una imatge personal de la seva ciutat que poques vegades té a veure amb la imatge personal que els altres habitants tenen de la mateixa ciutat. El mateix passa quan hom visita una ciutat. Cadascú és fa una idea i un mapa diferent del mateix lloc.
És completament diferent la ciutat de cadascú en funció del seu mitjà de transport habitual. Les distàncies i els llocs significatius varien molt d'un a un altre. No és el mateix la ciutat contemplada per l'ull de que qui sempre, o gairebé bé sempre, es desplaça a peu que de la persona que sempre va tancat dins del seu automòbil. No es veu ni es gaudeix del mateix caminant, anant en transport públic o en vehicle privat. Els referents no poden ser els mateixos, fins el punt que moltes vegades no tenen res a veure uns amb altres. Llocs i espais molt estimats per algunes persones, són llocs sense interès o sense sentit per altres.
De fet crec que tots ens acabem elaborant en el nostre cap una mena de mapa de la ciutat amb les nostres peculiaritats personals en funció dels llocs que personalment són significatius. Hi ha llocs i espais en els que ens sentim còmodes o que estimem i d'altres llocs que ens inspiren temor i que tenim tendència a evitar.
Les ciutats són grans, i excepte un reduït nombre de persones que necessiten per raó de la seva pròpia feina tenir un coneixement aprofundit de la mateixa, hi ha poca gent que puguin dir que tenen la ciutat al seu cap. La ciutat que tots tenim el cap situa al centre en els llocs habituals per nosaltres, ja siguin casa nostra, el lloc de treball o el lloc de reunió amb els amics. I a partir d'aquest centre particular ens situem a nosaltres mateixos i tot el que ens envolta.
Cada persona elabora un mapa personal i diferent de la seva i del seu espai personal i aquest mapa és el que guia els nostres moviments per carrers i places.
Cada persona elabora un mapa personal i diferent de la seva i del seu espai personal i aquest mapa és el que guia els nostres moviments per carrers i places.
2 comentaris:
Bonica reflexió. I sobre la que hi estic totalment d'acord.
Tal vegada aquests racons urbanites més íntims i personals, ens agradi o no, evolucionen i canvien, i per tant, dintre nostre acaben coexistint -no convivint, perquè de vegades les impressions i els records acumulats s'acaben excloent degut a les diferències al llarg del temps-, acaben coexistint més d'una ciutat, encara que aquesta mantingui el mateix nom.
Fa cosa d'un mes vaig tirar un parell de fotos a la creu de la imatge. Molt em sembla que l'ambient que hi devia haver en aquesta plaça fa vint o trenta anys (que desconec) deu diferir molt de l'ambient actual (quin xivarri! quina diversitat de gent!).
A la meva ciutat natal, Badalona, quan hi torno, sovint ja no m'hi reconec. Per aquesta raó, des de fa un temps, se m'ha creat un gran interès per conèixer aspectes de la seva història. Curiosament ara estic descobrint (des de la distància) una Badalona que desconeixia. Aquesta altra ciutat també formarà part de mi mateix tot i que no ja hi sigui present.
Tot plegat és com un trencaclosques infinit
És ben cert això que comentes que els espais de la ciutat canvien amb el temps i aleshores en el nostre cap acabant co-existint dues ciutats, la d'abans i l'actual.
He dedicat alguns matins de diumenge a visitar els diferents racons de Sabadell, especialment el barri en el que vaig néixer i vaig viure tota la meva infantesa. I els canvis han estat profunds. La foto que il·lustra el post correspon al centre neuràlgic del barri que és completament diferent a com era excepte la creu.
Publica un comentari a l'entrada