El
tractament mediàtic de l’esport em cansa i em fastigueja, i encara més
en el cas del futbol i especialment en els mundials. Encara no han
acabat els ecos de la lliga i la champions que ja tenim aquí el mundial.
M’agrada
l’esport, però m’agrada més com a practicant, que com espectador. Això
no vol dir que mai miri esport a la televisió. La veritat és que a
vegades l’esport és l’únic mínimament interessant per es pot mirar.
Sé
que sentir-se d’un equip o un altre té una gran dosi d’irracionalitat i
d’inconsciència. Suposo que com a reacció a les grans demostracions de
patriotisme relacionades amb la selecció espanyola de futbol, mai
desitjo que aquesta guanyi. De fet m’és indiferent. Curiosament això no
em passa amb d’altres esports com el bàsquet, el handbol, l’atletisme i
altres. Només ha faltat en els darrers temps la aparició de les senyeres
i les samarretes amb el “toro”, per aguditzar aquest sentiment
anti-selecció espanyola de futbol.
Suposo
que no deu ser obligatori desitjar el triomf d’Espanya en el mundial i
que no seré castigat per aquest sentiment anti-espanyol ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada