Fa
molts anys es valorava l’esforç i la pregària. En els temps actuals el
valor preeminent és el consum en els grans temples actuals, les grans
superfícies comercials. Allà ens divertim, i ens estressem mentre buidem
les nostres butxaques.
La
immigració que ve de països més pobres i amb menys recursos també
sucumbeix a aquests nous temples i els seus atractius. De fet venen cap a
nosaltres per formar part d’aquesta bona nova: vesteixen de marca,
utilitzen el mòbil contínuament, ...
Abans
escola i societat anaven a una, defensaven i ensenyaven els mateixos
valors, ara no. La societat transmet uns valors utilitzant, sobre tot,
la publicitat i els mitjans, (els predicadors del nou segle) i moltes
vegades l’escola tracta d’impulsar altres valors diferents. Gairebé
sempre entrem en una contradicció evident, anem a contracorrent i entrem
en una batalla que tenim perduda des de bon començament.
La
nostra felicitat abans estava en el més allà, ara està aquí en tenir i
consumir. Però la felicitat real està en el ser. Tothom pot ser, però no
tothom pot tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada