"Ja sé que traïm contínuament el passat, que el deformem, que el dobleguem a les nostres conveniències actuals, però deixant aquesta voluntat d'adaptació a banda en el nostre mecanisme cerebral hi deu haver alguna cosa que tendeix a l'economia, que ordena, que resumeix i concentra les nostres vivències pretèrites perquè ocupin, per així dir-ho, menys lloc"
 |
| Posta de sol darrera Pedraforca i Serra d'Ensija, novembre 2024 |
Manuel de Pedrolo sovint en les seves novel·les escrivia opinions i reflexions que encara estan plenament vigents, tot i el temps que ha passat:
- "Ningú vol declarar-se de dreta, però a la pràctica la gent continuen actuant com a reaccionaris"
- "Els nostres catalanistes tenen por d'un canvi; la situació els agrada perquè assegura l'ordre, el seu ordre i alhora els permet sentir-se revolucionaris"
- "Em costa de creure que ells es donin per vençuts si no els traiem del poder a la força. I ni aleshores es resignaran..."
- "Hi ha una Catalunya que repudio, i és la Catalunya complaguda en ella mateixa que es creu superior a tothom i observa una actitud imperialista a la mesura de les seves dimensions; la Catalunya que podríem anomenar racista..."
- "No vull imposar el català com a llengua d'entesa universal, com imposarien la seva llengua els pobles d'una demografia expansiva... Soc partidari, doncs, de la preservació de la meva personalitat individual i de la preservació de la personalitat del poble al qual pertanyo en una comunitat on tots ens sentim lliures i col·laborem en una tasca comuna a benefici de tots"
- "Si renunciem a la nostra llengua podrem continuar defensant tots aquests altres costums, idiosincràsies i manifestacions del nostre geni, però és possible que un bon matí ens despertem per comprovar que només existeix la defensa i no allò que és defensat; un gest en el buit"
- Referint-se a l'ús del català escriu: "Per què quan es parla d'intransigència, només se'ns veu a nosaltres?... No existíem amb els mateixos drets abans que vinguessin a imposar-nos la seva voluntat?"
- "Ens hem deixat integrar en un sistema dintre el qual ens acontentem amb gaudir d'unes engrunes de llibertat amb l'esperança que aniran augmentant"
- "Els nostres comunistes van a remolc dels comunistes castellans, els quals en això comparteixen el criteri de tots els règims de dreta: només hi ha una nació espanyola i la resta són diferències de caràcter regional"
- "Els semblava que vivien en una societat normal, sense altres molèsties que la desorganització o insuficiència dels transports públics, l'encariment progressiu de la vida, la migradesa dels sous, l'obligació en alguns casos de les declaracions de renda o el desinterès evident amb què alguns metges de l'assegurança examinaven els pacients"
Barcelona, maig-juliol de 1969
Han passat molts anys. Ens pensem que tot ha canviat molt, però certs elements continuen igual o pràcticament igual. Allò que proclamaven alguns cançons dels anys 60 de que els temps estaven canviant no ha resultat ser així, o al menys no tant com ens havíem pensat i il·lusionat uns quants. Seguim discutim sobre el mateix i seguim sense resoldre res. Donem voltes a la mateixa roda com els hàmsters.
MANUEL DE PEDROLO
Temps obert. Cartes a Jones Street. Conjectures de Daniel Bastida.
Ed. Comanegra; 2022; 717 pàgines
