Amb la mansió tanca la trilogia

 

La mansió tanca la trilogia de la família Snopes que William Faulkner havia iniciat amb “El llogaret”, i continuat amb “La ciutat”.

Amb aquest tercer volum coneixem més detalls de Linda Snopes, i també de Flem Snopes que ara viu sol a La Mansió. Apareix un nou narrador en MInk Snopes.

Aquest tercer llibre repassa alguns episodis ja coneguts des d’un punt de vista diferent, i d’altres de nous. Des de la primera novel·la al darrer episodi de la trilogia han passat 34 anys com el mateix Faulkner reconeix en el pròleg.

 

“El jurat va dir “culpable” i el jutge va dir “cadena perpètua” però ell no els va sentir. No escoltava” Assistim al judici de Mink Snopes per l’assassinat de Jack Houston. Mink espera l’arribada del seu cosí Flem Snopes, l’únic que el pot salvar de la condemna, encara que ja sap que aquest no apareixerà.

Jack Houston era viu i ric: “sorrut i ressentit sempre sol a casa des que el semental li havia mort la dona quatre anys enrere... Aquell coi de malparit dels pebrots, esquerp i corsecat, que ni tan sols era conscient de la sort que tenia: ric”

Mink rememora tots els fets que el van a conduir a matar a Jack Houston, quelcom que per ell estava del tot justificat.

Havia esperat en va que el seu cosí Flem Snopes el trauria d’aquell mal tràngol, però no va ser així. “Es va limitar a quedar-se allà assegut, tan dèbil, tan fràgil i inofensiu com un infant galdós... es va quedar assegut en silenci al catre d’acer sense matalàs, quiet i reposat, aquest cop només contemplant la finestra de barrots a la qual durant mesos s’havia estat amorrat entre setze i divuit hores al dia amb aquella fe i aquella esperança infatigables”

Ja a la presó, “no es va ni molestar a comptar els anys a mesura que van anar passant. Es va limitar a deixar-los enrere, a enterrar-los en l’oblit”. Tenia molt clar que faria quan sortiria de la presó abans de tornar a casa seva: “matar en Flem”

“En Mink de sobte havia descobert una cosa. La gent de la seva mena no havien estat mai amos ni tan sols temporalment de la terra que creien que tenien llogada... Era la terra que els posseïa a ells, i no només de la sembra a la collita, sinó a perpetuïtat... Ara tot allò era el passat. Ara ell ja no pertanyia a la terra, ni tan sols d’aquella manera tan estèril i infructuosa. Ara pertanyia al govern, a l’estat de Mississipí”

“En Flem anava fent. Tots dos anaven fent. Quan sortís de la presó el 1948, en Flem i ell serien un parell d’avis” o potser algun dels dos moriria abans.

Mink Snopes, un personatge secundari en els dos llibres anteriors, sobretot, en el primer, aquí és una de les veus principals. Ens explica els mateixos fets des del seu punt de vista. És una persona molt simple, “fràgil i inofensiu, no gaire més corpulent que un nen” ben poca cosa físicament, però també mentalment.

Surt de la presó de Parchman 38 anys després, amb 63 anys.

 

Tintagel, agost 2008

Ens retrobem amb V.K. Ratliff, l’etern narrador, l’etern tafaner. Aquest fa un nou repàs a tot el que ha passat en els dos volums anteriors. Però també ens retrobem amb Charles Mallison, el nebot de l’oncle Gavin Stevens.

En Ratliff “era un observador interessat per més que d’aquella curiositat desmesurada pels assumptes dels altres difícilment en podríem dir innocent” en paraules de Charles Mallison.

Eula Vaner exerceix un gran atractiu sobre tots els homes. Queda embarassada després d’una relació amb un tal McCarron, i es casa amb Flem Snopes.

Quan arriben a Jefferson de nou es converteix en objecte de desig de tothom malgrat ja està casada. Inicia una relació que durarà anys amb Manfred Spain, però el jove advocat Gavin Stevens també n’està enamorat, enamorament que durarà tota la vida i que d’alguna manera es traspassarà a la seva filla Linda.

“... tens una filla que com més gran es vagi fent més nosa et farà i més s’immiscirà en el teu temps i en les teves ocupacions personals...”

Faulkner posa en boca de Charles Mallison algunes reflexions prou actuals sobre la guerra, els polítics, la veritat i la justícia.

• “No hi ha home que torni d’una guerra sense portar a les espatlles alguna cosa que voldria no haver fet o, com a mínim, en que voldria no pensar mai més”
• “La política i els càrrecs polítics no són ni han estat mai el mètode ni el mitjà pel qual aconseguirem governar-nos en pau i dignitat i honradesa i seguretat, sinó el refugi nacional on van a parar els incompetents que, de resultes d’això, hem d’alimentar i vestir i allotjar pagant la factura de la nostra butxaca i amb les nostres mitjans”
• “El que a ell (oncle Gavin) li interessava no era la veritat, ni tan sols la justícia: l’únic que ell volia saber, esbrinar les coses, i això tant si la resposta era assumpte seu com si no; i que tots els mitjans per aconseguir-ho eren vàlids, sempre que no deixessin cap testimoni hostil ni cap prova inculpatòria”
• “Els motius pel qual els joves es llançaven a fer la guerra amb aquella fal·lera era la seva convicció que els oferia una avinentesa ininterrompuda i legitimada per el pillatge i el saqueig; que la tragèdia de la guerra era que no en treies res i, en canvi, hi deixaves alguna cosa de valuós; que durant la guerra treies coses de dins de tu mateix amb què, si no hagués estat per la guerra, hauries pogut viure tota la vida en pau sense ni tan sols haver de saber que les portaves a dintre”

“Fixa’t tu que abans pensava que l’esperança era com aquell qui diu l’única cosa que tothom tenia, però últimament comença a pensar que és l’única cosa que tothom necessita: només esperança”

WILLIAM FAULKNER

La mansió. Una novel·la de la família Snopes

Edicions de 1984; 2017; 571 pàgines

Traducció d’Esther Tallada