Reflexions del dia de reflexió

Demà ens toca tornar a votar i ja fa massa eleccions que em trobo en el mateix atzucac. 

Vivim en democràcia. Suposem que som lliures, però ni ha uns murs invisibles que ens empresonen. Hem de votar per les opcions que ens ofereixen, encara que particularment cap d’elles ens acaba de fer el pes. No soc l'únic que em trobo així. Molta gent del meu entorn immediat es troba amb el mateix neguit. Ens agradaria que existissin altres opcions, però no hi són i ens hem de conformar en escollir entre les alternatives que se’ns ofereixen i, aleshores, optar pel que considerem el menys dolent.

Al mateix temps que votem tenim la consciència que un cop exercit el vot, cap control tenim sobre les polítiques que es portaran a terme a llarg dels propers quatre anys. Fan el que volen amb el nostre vot i del que s'ha promès o dit en campanya electoral res de res. No hi ha cap fiscalització sobre el que fan o el que deixen de fer. Passaran quatre anys o menys i ens tornarem a trobar davant del mateix dilema.

Portem anys i anys estancats en els mateixos problemes i amb cap possibilitat de millora a la vista. En la major part dels àmbits que ens preocupen (sanitat, educació, habitatge, llengua, pobresa ....) anem més aviat a pitjor. Es deixa que passi el temps i no es prenen decisions. Parlen molt i fan ben poc. Es passen el dia creant titulars pels diaris de grans paraules buides per a no fer res. Estaria bé que treballessin més i parlessin menys.

La política i la democràcia s'ha convertit en una mena de circ i de fira de les vanitats d'alguns polítics mediocres i això està portant un perillós i preocupant tomb cap a les simplistes solucions de l'extrema dreta arreu del món que ens conduiran de nou cap l'abisme si no hi podem remei.

Com cridàvem al carrer no fa pas massa temps votarem, però i després què?

Jaume Plensa