“I va arribar el dia en què l’Addie Moore va fer una visita a en Louis Waters. Era un capvespre de maig, just abans que es fes fosc del tot”. Addie Moore i Louis Waters son grans, fa molt de temps que estan jubilats. Viuen sols, les seves respectives parelles van morir fa temps. Viuen al mateix carrer.
L’Addie li fa la següent
proposta: “Tots dos estem sols. Fa molt de temps que estem sols. Anys. Jo em
sento sola i penso que potser tu també. Em preguntava si voldries venir i
passar la nit amb mi. I parlar”.
Louis Waters agafat per sorpresa
li va demanar un temps per pensar-s’ho i ho va acceptar. Així comença aquesta
història.
Dormien plegats i xerraven, i
s’explicaven les seves vides. D’aquesta manera anem coneixent també als dos grans
protagonistes i les seves vides respectives.
Ben aviat ho va saber tothom a
Holt. En una societat tan puritana com era la de Holt, molts ho criticaven i no
els semblava gens bé. Però ells no feien cap mal a ningú i van continuar dormint plegats i xerrant, malgrat tot el que sentien
dir d’ells i del que feien.
 |
| Paüls, maig 2023 |
Més endavant, aquests fets també
arriben a oïdes dels respectius fills i aquests també hi fiquen cullerada. En
un principi l’Addie i en Louis es mantenen ferms en la seva decisió.
“Seguim parlant. I ho farem
mentre puguem, mentre duri”
Però a la llarga les pressions socials
i familiar resulten ser massa fortes.
La proposta inicial és ben
insòlita. Com tota la narrativa de Kent Haruf, el relat és ben senzill, però es
llegeix amb facilitat. Una bona manera de passar una bona estona.
KENT HARUF
Nosaltres en la nit
Angle editorial, 2017,
151 pàgines
Traducció d’Anna Turró
Armengol
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada