“A trenta quilòmetres d’allà, trenta quilòmetres cap al Nord començava el funeral... El Nico havia sigut alegre... El Nico havia deixat clar que havia de ser una festa... Els seus pares havien repudiat el Nico quan ell tenia quinze anys”
Tot comença al 1985 amb una de
les primeres morts per sida a la comunitat gai de Chicago. Tot canvia, comencen
les pors i els neguits.
“Tinc trenta-un anys i se
m’estan morint els amics, collons!”. Això passava en els ambients gais de
la dècada dels 80. Queien un darrera l’altre, morien un darrera l’altre.
“A Chicago, la població de
gais que havien sortit de l’armari sempre havia sigut prou reduïda, i ara ja
n’hi havia més d’un centenar que havien mort. I ves a saber quants més
desapareixerien aquell any”
S’alternen els capítols de la
narració entre Chicago 1985 i París 2015. El narrador del 1985 és el Yale, un
gai amic del Nico. La narradora del 2015 és la Fiona, la germana del Nico i
gran amiga del Yale. Han passat 30 anys i la situació i les conseqüències de la
sida han canviat molt en tot aquest temps. El llibre m’ha agradat força, però se
m’ha fet excessivament llarg.
“Quin viatge tan horrible, el
que et portava només cap endavant i t’endinsava en el futur espantós, cada
vegada més lluny de les coses que un dia t’havien fet feliç”. Així se
sentien en la dècada dels 80. Tot havia canviat en les comunitats gais. A més,
a més donar negatiu no els eximia de sentir-se culpables. “Quan vaig donar
negatiu, vaig haver d’afrontar un sentiment de culpa molt gran”
“Aquesta és la diferència
entre l’optimisme i la ingenuïtat. En aquesta habitació no hi ha ningú que
sigui ingenu. Els ingenus encara no han passat mai un tràngol de veritat, o
sigui que es pensen que no en viuran mai cap. Els optimistes ja l’hem passat i
continuem llevant-nos cada dia perquè creiem que podem evitar que el tornem a
viure. O ens obliguen a pensar-ho”
Son com dos històries connectades
però ben diferents. Gairebé podrien haver-se publicat en dos volums separats:
- 1985-1990: la història d’en Yale a Chicago fins la seva mort per sida
- 2015: la història de la Fiona a París on cerca la seva filla Claire.
La Claire neix el mateix dia de
la mort del Yale. “Quan vas arribar del cel, vas deixar la porta d’allà dalt
oberta perquè ell hi pogués entrar”.
“Les coses es podien
reescriure, però no es podien esborrar mai, el fet que ella, senzillament, no
seria mai una pàgina en blanc”. Podem repensar-los i interpretar-los de
nou, però els fets estan allà i no els podem esborrar.
I per acabar, un parell de
reflexions més.
“Tothom sap que la vida és
molt curta... Però ningú diu mai que també és molt llarga... Totes les vides
són massa curtes, fins i tot les que són llargues, però les vides d’algunes
persones també són massa llargues”
“Si poguéssim estar a la terra
al mateix lloc i al mateix temps tothom que hem estimat, si poguéssim néixer
junts i morir junts, tot seria senzillíssim” Realment no sé si és tan
senzill, ni si resoldria res.
REBECCA MAKKAI
Els grans optimistes
Periscopi, 2021; 620
pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada