Rizoma, poder i Internet

Com exposa Marina Garcés “Deleuze i Guattari contraposen la imatge de l'arbre, amb la seva lògica binària i jeràrquica, i la imatge del rizoma, com a sistema de petites arrels que, sense començament ni final, creix en totes direccions i des de qualsevol punt” (Garcés, 20)

Pla de Busa, novembre 2020

És un concepte i una imatge que relaciono amb algunes de les idees que sobre el poder exposa Foucault quan ens diu que el poder està a tot arreu. No està localitzat en l’Estat sinó que està dispers per tota la societat. Per tant, la imatge del poder no és jeràrquica ni binària, l’arbre no serveix per exemplificar el poder. Cada punt del cos social és travessat per relacions de poder que no son la projecció d’un poder central. Això no significa que el poder sigui independent del procés econòmic, les relacions de producció i de l’Estat sinó que “la idea de que la fuente o el punto de acumulación del poder estaría en el Estado y es a él a quien hay que preguntar sobre todos los dispositivos de poder me parece sin mucha fecundidad histórica o digamos que su fecundidad histórica se ha agotado actualmente. El proceso inverso parece actualmente más rico” (Foucault 1978, 158). Per aquesta raó Foucault proposa un anàlisi ascendent de les relacions de poder, un anàlisi de baix a dalt. No deixa de ser un anàlisi del rizoma. No deixa de ser la mateixa proposta que ens fan Deleuze i Guattari quan ens “ens conviden a arrencar-nos els arbres que tenim plantats al cap, amb les seves arrels i els seus dualismes” (Garcés, 21) i ens fan la proposta de crear noves i múltiples relacions.

Foucault també s’allunya de la imatge típica del poder d’un Estat amb el seu tronc central d’on surten totes  les seves branques, una imatge homogènia i jeràrquica, i  ens proposa un poder que travessa tot el cos social com una organització reticular de mecanismes múltiples i polimorfes, en canvi continu.

Poder i rizoma constitueixen la imatge de la multiplicitat. “Estan formats per elements heterogenis connectats entre ells per qualsevol punt; componen un sistema múltiple que no és reductible a cap unitat...; no segueix cap model ni estructura. En resum, el rizoma (i també el poder) és una multiplicitat heterogènia que permet una interconnexió sense jerarquia” (Garcés 20-21).

Foucault conceptualitza el poder al llarg de la dècada dels 70 i principis del 80 i la imatge del rizoma de Deleuze i Guattari apareix en la introducció de “Mil mesetas” que es publica al 1980. Ambdós s’avancen al seu temps i ens ofereixen una imatge de xarxes interconnectades que pocs anys després es popularitzaran amb la posada en marxa d’Internet, una mena de rizoma interconnectat, heterogeni i múltiple que ens té ben atrapats a tots en la seva xarxa de “poder”.

Però el que ens proposa Deleuze, i segurament també Foucault, per sortir d’aquesta xarxa que ens té tan enganxats és el que en paraules de Garcès “anomenarà esdevenirs-minoritaris. Imperceptibles als ulls del poder, són les línies que creixen entre les coses i que, com la mala herba, poden acabar demolint els fonaments”. (21). 

¿És realment possible demolir aquests fonaments, o simplement aquests es transformen per tal que tot segueixi igual? De fet, a l'octubre del 2017 vam pensar que podíem demolir els fonaments del poder de l'Estat Espanyol i accedir a la independència, però no va ser possible o no ho vam saber fer i tots els nostres somnis d'aquell moment s'han transformat en un govern que no arriba ni a ser autonòmic per deixar-ho tot igual ho pitjor.

Bibliografia:

FORT, F. (2015).- Hacia una comprensión rizomática del poder disciplinario: el control en la fuga de la disciplina. A Unidad Sociológica, Número 4, Año 2. Buenos Aires

FOUCAULT, M. (1978). Microfísica de poder. Madrid: Las Ediciones de La Piqueta.

GARCÉS, M. (2010). El problema de la diferència. BARCELONA: UOC