“Buscava un lloc tranquil on morir. Algú em va aconsellar Brooklyn. Feia cinquanta-sis anys que no hi tornava, i no em recordava de res. Els meus pares se n’haurien anat de la ciutat quan jo tenia tres anys, però em va semblar que tornava instintivament al barri on havíem viscut, que m’arrossegava com un gos ferit fins al lloc on vaig néixer”
“L’edifici seria relativament silenciós. Això era sobretot el que volia.
Un final silenciós per a la meva vida trista i ridícula”
“Al principi no sabia amb que distreure’m... i ara que ja no treballava
el dia tenia massa hores”
“Tenia gairebé seixanta anys, i no sabia quant temps em quedava. Potser
vint anys més; potser només uns quants mesos. Fos quin fos el pronòstic, el més
important era no donar res per fet”
I aleshores es va embarcar en un projecte que va titular “El llibre de
l’estupidesa humana” i s’hi va posar a treballar amb històries que “es
podien classificar en diferents categories”.
Així comença un nou llibre o potser millor podria dir una nova bogeria de
Paul Auster. Ben aviat aquest narrador (l’oncle Nathan) es troba amb el seu
nebot Tom Wood que treballa en la llibreria propietat de Harry Brightman, tot
un personatge del que l’oncle Nathan diu: “sempre he tingut debilitat pels
bandarres. Potser no són els amics més fiables, però imagina’t que ensopida que
seria la vida sense ells”
Ja tenim el trio de protagonistes principals d’aquesta novel·la. Al llarg
de les seves pàgines assistirem a les seves entretingudes peripècies. Com
gairebé sempre, amb ben pocs elements Paul Auster és capaç de desenvolupar una
història ben entretinguda.
 |
| Sevilla, març 2022 |
“Dins de cadascú de nosaltres hi ha unes quantes persones, i la majoria anem passant d’un jo a un altre sense si tan sols saber qui som. Un dia som a dalt i el següent a baix; taciturns i callats al matí, enriolats i bromistes al vespre”
“Dins meu hi ha un dimoniet i, si de tant en tant no el deixo sortir a
fer alguna trapelleria, el món se’m fa ensopit. No suporto estar malhumorat ni avorrir-me.
Soc un entusiasta, i com més perillosa és la meva vida, més content estic... A
mi m’agrada enredar la gent. M’agrada veure fins on puc arribar”
Apareix un quart personatge: a la casa d’en Tom es presenta un dia la Lucy,
una nena que no parla perquè no vol, neboda d’en Tom. Ni en Tom, ni l’oncle
Nathan saben massa què fer.
Els personatges parlen de projectes agosarats i inabastables, però s’ho
passen bé en les seves converses. “Només és fum, una fantasia impossible,
una idea falsa... Però això no vol pas dir que el joc no sigui divertit. Has
d’estar mort per no passar-t’ho bé parlant de coses improbables”
Els problemes es van succeint un rere l’altre. “Que de pressa que roda
el món al nostre voltant, que de pressa que és substituït un problema per un
altre, sense que a penes tinguem un moment per assaborir les nostres victòries”
Però malgrat tot “no pots deixar que un altre decideixi per tu, ni tan
sols quan creus en l’altre, ni tan sols quan penses que l’altre sap el que
convé”
Nathan Glass, l’oncle Nat és el fil conductor de la narració i dels
diferents personatges que hi desfilen, als que sempre intenta donar un cop de
mà en tot el que pot... “i, mentre caminava per l’avinguda sota aquell cel
d’un blau brillant, era feliç, amics meus, més feliç del que ho hagi esta mai
cap home”
Mor un dels personatges. “La majoria de vides s’esvaeixen. Algú es mor
i, a poc a poc, tots els rastres d’aquella vida desapareixen” I que en
queda? “Uns quants objectes, uns quants documents i quatre impressions mal
comptades que conserven els altres. Aquests sempre tenen històries per explicar
sobre el difunt, però molt sovint canvien les dates, es deixen fets i la
veritat es deforma cada cop més, i quan aquesta gent es mor, la majoria
d’històries desapareixen amb ells”
PAUL AUSTER
Bogeries de Brooklyn
Edicions 62; 2006; 313 pàgines
Traducció d’Albert Nolla
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada