Henry David Thoreau i el seu conegut Walden, llibre escrit a mitjans del segle XIX, ha esperat pacientment a ser llegit, molts i molts anys. Ja en l’època universitària es parlava d’aquest text i em temptava la seva lectura. Jordi Cuixart també l’ha esmentat sovint. Es prou conegut el que explica: Thoreau ens fa partícips de la seva experiència personal de viure dos anys en una cabana al mig del bosc de Walden.
El llibre en sí no m’ha agradat. Se m’ha fet pesat i feixuc. Explica el que crec que són detalls innecessaris i tampoc em resulta plaent la seva manera d’escriure, en canvi, comparteixo algunes de les seves reflexions. De fet, mentre llegia pensava que podria ser interessant provar l’experiència de viure un temps allunyat de tot i de tothom al mig de la natura. No és la primera vegada que em passa pel cap, però en realitat mai he posat fil a l’agulla. Massa “comodón” segurament.
Andorra, agost 2014
Passa revista del que considera imprescindible per viure: casa, aliment i vestit. Però tot amb mesura. No cal massa. Adverteix que cal anar en compte sobre el nostre habitatge ja que “nuestras casas suelen ser tan complicadas que más que alojarnos parece que nos tienen presos”
Proposa viure tan sols just amb el necessari i prescindir del que es superflu. Si ho mirem bé hi ha moltes coses supèrflues de les que podem prescindir. Podem viure molt millor sense acumular andròmines que no tenen utilitat i que tan sols acumulen pols en algun racó del nostre traster. “Nuestra vida se desperdicia en detalles” Està farcida de coses supèrflues i prescindibles... “Se vive demasiado deprisa”
Explica que per viure no cal treballar tantes hores, si reduïm les nostres necessitats vitals. “Durante más de cinco años, me mantuve con sólo el trabajo de mis manos y descubrí que podía atender a todos los gastos de mi subsistencia trabajando unas seis semanas al año”. Em sembla una mica exagerat, però estic convençut que podríem viure, i viuríem millor, treballant molt menys.
“Como había cosas que me gustaban más que otras, en especial mi libertad, y dado que era capaz de vivir ardua y frugalmente, aunque con desahogo, no quise malgastar mi tiempo…” en adquirir objectes luxosos i inútils. Ara bé, propugna que cadascú faci el que vulgui amb el seu temps i amb la seva vida.
Propugna també la vida solitària “el hombre que va solo puede emprender la marcha hoy; el que va con otro debe esperar a que su compañero esté listo, y puede transcurrir mucho tiempo antes de que partan”
“Todos los eventos memorables tienen lugar por la mañana, en una atmósfera matutina”. Hi estic d’acord, encara que amb això, hi ha gent molt diversa. Jo sempre he estat més de matí, però conec gent que és més creativa i es troba millor en una vida nocturna. Amb això, com gairebé amb tot, cada persona és un món.
Dona molta importància a la lectura i sobretot a la lectura dels clàssics … “para leer tenemos que estar en tensión y dedicar a ellos nuestra horas más despiertas” però no parla de qualsevol lectura, d’una lectura que només proporcioni entreteniment, sinó d’una lectura que alimenti la reflexió. Personalment la lectura em resulta imprescindible.
“Me gusta conceder un amplio margen a mi vida”. Defensa passar-se hores sense fer res, deixant passar el temps i contemplant el que passa i sona al seu voltant. “Encuentro saludable el estar solo la mayor parte del tiempo. La compañía, aun la mejor, cansa y relaja pronto. Me encanta estar solo. Jamás di con compañía más acompañadora que la soledad. Las más de las veces solemos estar más solos entre los hombres que cuando nos encerramos en nuestro cuarto… Por lo común la compañía es poca valiosa”. Totalment d’acord. Fa anys que defenso la solitud, estar hores i hores amb mi mateix, encara que no defujo la companyia de determinades persones.
La seva proposta de vida es resumeix en poques paraules: llibertat, solitud, lectura, no viure amb presses, poques necessitats. Però cadascú ha de cercar el seu Walden particular, el mode de vida que més li abelleixi i així poder viure el més feliç possible: “quisiera que cada uno pusiera mucho cuidado en elegir y seguir su propio modo de vida”
HENRY DAVID THOREAU
Walden o la vida en los bosques.
Del deber de la desobeciencia civil
Los libros de la Frontera, 2004 (ed. Original 1847); 332 pàgines
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada