dilluns, 23 de novembre de 2015

Les guerres instantànies i altres retalls per la reflexió

Segons Manuel Castells en el seu assaig "La Societat xarxa", les guerres actuals s'han convertit en guerres instantànies:
  • "No ha d'implicar els ciutadans comuns.
  • Ha de ser curta fins i tot instantània.
  • Ha de ser neta, esterilitzada i ha de mantenir la destrucció dins de límits raonables"
Però aquestes característiques només es donen en les guerres dels països rics i desenvolupats. Al mateix temps, hi ha desenes de guerres en països poc desenvolupats que fa molts i molts anys que duren i que semblen no tenir fi: "Espectacular contrast que hi ha entre les guerres instantànies i l'eliminació de la guerra en l'horitzó vital de la majoria de la gent dels països dominants, d'una banda, i les guerres quotidianes i interminables en llocs dispersos de tot el món, de l'altra"
La creu que més que pau sempre ha portat guerra.

I segueixo amb un parell més de reflexions del llibre de Manuel Castells:

Actualment es parla molt de que arrel de la proliferació i popularització de les noves tecnologies vivim una realitat cada cop més farcida de virtualitat, però "la realitat, tal com s'experimenta, sempre ha estat virtual, perquè sempre es percep per mitjà de símbols" com per exemple el propi llenguatge. "L'experiència real no codificada no va existir mai. Totes les realitats es comuniquen per mitjà de símbols". Per tant no ens hem de preocupar tant per la virtualitat de la nostra realitat actual, ja que aquesta sempre ha estat mediatitzada per algun tipus de simbologia i les noves tecnologies no deixen de ser un pas més en aquesta mateixa direcció.
En els edificis i en l'arquitectura d'aquesta nova societat de fluxos "el seu missatge és el silenci". En aquesta arquitectura "no es dissimula la por i l'ansietat que la gent experimenta. Els usuaris s'han d'enfrontar amb la terrible veritat: estan sols, al mig de l'espai dels fluxos, poden perdre el seu enllaç, estan suspesos en el buit de la transició ... I no hi ha escapatòria" Estem davant d'una arquitectura grandiloqüent de grans espais on ens trobem sols i buits. Malgrat les noves tecnologies que ens comuniquen en tot moment amb tot el món l'ésser humà segueix tenint que enfrontar-se amb la seva solitud.


2 comentaris:

pons007 ha dit...

"L'experiència real no codificada no va existir mai". A veure, mai tampoc, fa 2 milions d'anys érem uns simis que caminaven per la sabana, i llavors encara no teniem símbols.

Ricard Masferrer ha dit...

És cert. És el problema d'utilitzar els adverbis "mai" o "sempre".