dijous, 19 de novembre de 2015

La societat xarxa

La societat xarxa és el primer volum d'una trilogia que sota el títol de "L'era de la informació" va publicar el professor Manuel Castells a principis del segle XXI.
Les modernes tecnologies actuals tenen el seu origen en la Califòrnia dels 60 i 70, el mateix bressol de les cultures contraculturals i llibertàries, i possiblement per aquest origen són com són.
Hem passat d'una societat centrada en la producció de bens i en el creixement econòmic, a una societat centrada en la producció i circulació d'informació i el desenvolupament tecnològic. I aquest canvi comporta i comportarà noves formes d'interacció, control i canvis socials.
M. Castells postula com a tesi principal del llibre que estem vivint en una societat informacional o capitalisme informacional que arrenca de la crisi del paradigma keynesià de la dècada dels 70. És un paradigma universal amb les seves especificacions particulars en cada zona, regió o país. Aquest paradigma el singularitza amb aquestes 5 característiques:
  1. "La informació és la seva matèria primera: són tecnologies per a actuar sobre la informació, no solament informació per actuar sobre la tecnologia"
  2. Penetració: "atès que la informació és una part integral de tota l'activitat humana, tots els processos de la nostra existència individual i col·lectiva estan directament perfilats (però sens dubte no determinats) pel nou medi tecnològic"
  3. "La morfologia de xarxa sembla estar ben adaptada per a una complexitat d'interacció creixent i per a pautes de desenvolupament impredictibles que sorgeixen del poder creatiu d'aquesta interacció"
  4. Flexibilitat: "els processos són reversibles i, a més, es poden modificar les organitzacions i les institucions, i fins i tot, alterar-les de manera fonamental mitjançant la reordenació dels components"
  5. "Convergència creixent de tecnologies específiques en un sistema altament integrat"
Helun Kranzberg (1985): "la tecnologia no es bona ni dolenta, ni tampoc neutral" però ens ha conduït cap a una economia global:  "economia, els components nuclears de la qual tenen la capacitat institucional, organitzativa i tecnològica de funcionar com una unitat en temps real, o en un temps establert, a escala planetària". "La globalització dels mercats financers és l'eix vertebrador de la nova economia": "xarxes transnacionals de producció, sotmeses a corporacions multinacionals, distribuïdes desigualment pel planeta configuren el model de producció global i, en última instància, el model de comerç internacional"
"Encara que la major part del treball no està globalitzat, arreu del món hi ha una migració creixent, una multietnicitat creixent en la majoria de societats desenvolupades, creixents desplaçaments internacionals de la població i l'aparició d'un conjunt de connexions en múltiples nivells entre milions de persones a través de fronteres i cultures"
Ara bé aquesta economia global també es caracteritza per ser molt desigual i asimètrica pel que fa als països i dins d'un mateix país entre les diferents zones i regions. Tot plegat ajudats per la desregulació de les activitats econòmiques propiciades pels governs i iniciades a mitjans dels setanta a Estats Units (Ronald Reagan) i a la Gran Bretanya a començament dels 80 (Margaret Tatcher) i que després es van generalitzar a la major part dels governs al llarg dels 90.
El FMI va al rescat de les economies dels països però imposa les seves draconianes condiciones: reducció del dèficit públic. Amb aquesta política, el FMI es converteix en la clau per tal que es doni la globalització. Imposen les seves receptes i les seves polítiques. O ets del FMI i fas tot el que ells ordenen i manen o està fora del sistema en el "buit" o potser hauríem de dir en "en l'espai virtual". Això ja és així a partir dels 80, i encara no ha canviat. El mateix passa amb la globalització: o entres en el món globalitzat i les seves regles o quedes fora. Segons Castells, no hi ha vida fora d'aquest món globalitzat. Si en surts, molt difícilment hi podràs entrar de nou. Curiosament a Europa, els líders que porten a la UE a la globalització i de retruc al neoliberalisme que hi va associat són líders "teòricament" d'esquerra: Blair, Schröder, Jospin, ...

Aquesta nova economia que comença la seva aparició a finals dels 70 suposa els següents canvis:
  • De la producció en sèrie a la producció flexible que s'acomoda millor al canvi constant dels gustos dels consumidors.
  • Desaparició progressiva de l'ocupació agrícola.
  • Descens constant de l'ocupació industrial tradicional..
  • Increment dels serveis de producció, sobre tot, els de salut i educació i els serveis a les empreses.
  • Diversificació creixent de les activitats de serveis com a font de llocs de treball
  • Increment ràpid dels llocs de treball executius, professionals i tècnics
  • Augment dels llocs de treball en activitats d'escassa qualificació i sou
  •  Formació d'un proletariat white collar format per oficinistes i venedors
  •  Estabilitat relativa d'una quota d'ocupació considerable en el comerç detallista
  • Increment simultani dels nivells més elevats i més baixos de l'estructura ocupacional
  •  Augment relatiu del nivell de l'estructura ocupacional al llarg del temps, ja que el creixement de la quota assignada a les ocupacions que requereixen més preparació i educació superior és en proporció més elevat que el que s'aprecia en les categories de nivell inferior
Els nous canvis tecnològics, segons Manuel Castells, no han de suposar un augment de l'atur, sinó que hi haurà canvis en els tipus de treballs. Si s'aconsegueix augmentar la demanda i reduir la jornada de treball no caldrà témer un augment d'atur. Un altre factor que podrà ajudar serà l'augment del treball públic que ja s'ha produït en alguns països. "Encara que la tecnologia per si mateixa no crea, ni destrueix llocs de treball, si que els transforma"
La dualització entre rics i pobres a la que sembla que empeny amb força el paradigma informacional "no és una tendència irreversible si es rectifica amb polítiques deliberades dirigides a reequilibrar l'estructura social"
"Ens dirigim cap a un nou model de treball flexible i un nou tipus de treballador: el del temps flexible" Actualment es protesta molt pels llocs de treball en precari, flexibles i a temps parcial, però cal recordar que ja en la dècada dels 90 s'iniciava aquest canvi amb l'augment de treballs eventuals, treballadors eventuals, a jornada parcial, subcontractats i autoocupació a Silicon Valley (Chris Benner). Si això ja es veia venir no entenc com ara ens escandalitzem. No serà que no sabem ser previsors, i aprofitar les avantatges que aquest nou tipus de treball ens pot aportar?
Tampoc cal que ens estripem les vestidures pel més de 20% d'atur a Espanya. De sempre o gairebé sempre Espanya ha estat líder occidental amb les xifres de l'atur i no hem trobat, o potser, no hem buscat les maneres de combatre aquest problema.

"El repte real de la nova relació entre el treball i la tecnologia no és l'atur massiu, sinó la reducció general del temps laboral al llarg de la vida per a una proporció considerable de la població. Si no es modifica la base del càlcul de les prestacions socials mitjançant un nou contracte social, la reducció del temps laboral valuós i l'obsolescència accelerada del treball posaran fi a les institucions de solidaritat social i marcaran el començament de les guerres d'edat"


Conclusió: La societat xarxa
"Les xarxes representen la nova morfologia de les nostres societats"
"Una xarxa és un conjunt de nodes interconnectats". Podem trobar nodes en tots els àmbits. "La distància (o intensitat i freqüència de la interacció) entre dos punts és més curta (o més freqüent o més intensa) si els dos són nodes d'una xarxa que si pertanyen a xarxes diferents"
"Les xarxes són estructures obertes, capaces d'expandir-se sense límits i integrar nous nodes mentre es puguin comunicar entre si, és a dir, sempre que comparteixin els mateixos codis de comunicació"
"La nova economia s'organitza entorn de les xarxes globals de capital, gestió i informació, amb un accés al coneixement tecnològic que és la base de la productivitat i la competència. Les empreses i cada cop més, les organitzacions i institucions s'organitzen en xarxes de geometria variable"
"Estem davant d'una evolució del capitalisme amb dos trets distintius fonamentals: és global i s'estructura en bona part entorn d'una xarxa de fluxos financers. El capital funciona a escala global com una unitat en temps real".
"Les empreses d'alta tecnologia depenen dels recursos financers per a seguir el seu camí cap a la innovació, la productivitat i la competitivitat. El capital financer condiciona el destí de les industries d'alta tecnologia"
Ambdós, capital financer i alta tecnologia són interdependents, es necessiten un a l'altre per seguir progressant.
A nivell mundial hi ha més treball, més persones, sobre tot, dones s'han incorporat al món del treball. Però la tipologia dels llocs de treball ha canviat. "El capital és global, però el treball és local". S'ha produït "una diferenciació del temps de treball, una segmentació dels treballadors i una desagregació del treball a escala global", "El capital es coordina globalment i el treball s'individualitza"
"La informació és l'ingredient clau de la nostra organització social i els fluxos de missatges i imatges d'unes xarxes a les altres són el fil bàsic que forma la nostra estructura social"

Imatge de la wikipèdia