.... No podían dejar de mirarle. Al chico que llevaba en brazos le colgaba la cabeza hacia atrás y los ojos parcialmente abiertos no veían nada del paisaje de la calle o pared o cielo pálido ni las siluetas o los niños que se persignaban bañados en luz gris. El hombre y su carga se alejaron para siempre de aquella anónima bifurcación y la mujer reanudó su marcha con los niños detrás y todos siguieron hacia sus lugares asignados que, como creen algunos, fueron escogidos mucho tiempo atrás incluso en el inicio del mundo"
Així sembla que Cormac McCarthy finalitzarà la trilogia de la frontera. Billy Parham carrega el cos sense vida del seu amic John Grady. Els protagonistes de les dues primeres novel·les d'aquesta trilogia treballen en un ranxo de Nou Mèxic. Han deixat els seva vida nòmada pels espais de frontera i s'instal·len en el que aparenta un espai de tranquil·litat i rutina. Aquest darrer llibre de la trilogia és molt més pausat, fins i tot, dóna la impressió que no passa res. No és fins ben avançada la història que es comença a preveure que la violència tornarà a fer acte de presència i la mort i la sang de nou seran un dels actors principals.
Malgrat ser el llibre més fluix de tots tres, C. McCarthy continua mostrant la seva mestria en les descripcions detallades del paisatge i de les accions. Les més de 10 pàgines de la baralla entre John Grady i el proxeneta són una obra mestra. Et permet gaudir de cada detall i de cada moviment dels dos contendents com si gairebé estiguessis contemplant la baralla en directe en la foscor del carreró.
Així sembla que Cormac McCarthy finalitzarà la trilogia de la frontera. Billy Parham carrega el cos sense vida del seu amic John Grady. Els protagonistes de les dues primeres novel·les d'aquesta trilogia treballen en un ranxo de Nou Mèxic. Han deixat els seva vida nòmada pels espais de frontera i s'instal·len en el que aparenta un espai de tranquil·litat i rutina. Aquest darrer llibre de la trilogia és molt més pausat, fins i tot, dóna la impressió que no passa res. No és fins ben avançada la història que es comença a preveure que la violència tornarà a fer acte de presència i la mort i la sang de nou seran un dels actors principals.
Malgrat ser el llibre més fluix de tots tres, C. McCarthy continua mostrant la seva mestria en les descripcions detallades del paisatge i de les accions. Les més de 10 pàgines de la baralla entre John Grady i el proxeneta són una obra mestra. Et permet gaudir de cada detall i de cada moviment dels dos contendents com si gairebé estiguessis contemplant la baralla en directe en la foscor del carreró.
Però quan penses que ja s'ha acabat, encara resta un llarg epíleg on un Billy Parham, amb 78 anys a principis del nou mil·lenni desperta sota un pont de l'autopista, i es troba amb un misteriós personatge que apareix de sobte i que tant pot ser real o com simplement formar part d'un somni:
... el soñador figuraba estar en una especie de encrucijada. Pero las encrucijadas no existen. Nuestra decisiones carecen de alternativas. Podemos considerar diversas opciones pero siempre seguimos un solo camino ...
Producimos el mundo que Dios ha formado y solamente ese mundo. Tampoco es obra tuya, o como prefieras llamarla, esta vida a la que tanta importancia das. Su forma fue cuajada en el vacío al principio del tiempo y hablar de lo que habría podido pasar en otras circunstancias es absurdo pues no existen otras circunstancias.
... creía en Dios aunque tenía sus dudas sobre la pretensión de los hombres de conocer la mente de Dios. Pero que un Dios incapaz de perdonar no era dios ni era nada.
... pensó en su vida y en lo poco de ella que podría haber previsto y se preguntó de qué parte de ella podía considerarse autor pese a toda su voluntad y todo su empeño.
¿Qué es tu vida? ¿Acaso la ves? Se desvanece con sólo aparecer. Momento a momento. Hasta que se desvanece para no aparecer más. Cuando miras el mundo ¿existe un punto en el tiempo donde lo visto se convierte en lo recordado? ¿De qué modo se separan? Es eso lo que no tenemos manera de mostrar.
... crees en cosas que no existen. ¿Como el mañana? ¿O el ayer? ... El ayer estuvo aquí, el mañana vendrá después...
I tot plegat per acabar amb una dedicatòria també ben enigmàtica:
Seré el niño que de la mano lleves
Y tu serás yo cuando sea viejo
El mundo se enfría
Se agitan naciones
Aquí termina la historia
Pasa página.
Més comentaris a la xarxa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada