- Sens dubte. Passem mitja vida imaginant i anhelant el futur; l'altra mitja, recordant el passat.
- Imaginar o recordar, heus ací el dilema.
- També el record crea. En tot cas, ambdós exercicis superen la realitat. Mentre complia les fantasies no me'n delectava tant com abans o després de complir-les. La imaginació i la memòria filtren, condensen. La realitat, en canvi, és disgressiva, i està plena d'inconvenients superflus: qüestions de mecànica, de comunicació ... Tot acte guanya en la prefiguració o en el record.
- No obstant això, vostè tornaria a començar.
- Ara mateix. Sense experiències, no hi ha records. Cal viure amb intensitat, no sols pel goig efímer, sinó per acumular grans records, inversió de futur. És que puc, tornar a començar?
- No, no pot.
- De cap manera?
- De cap manera
L'home manuscrit
Manuel Baixauli
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada