Avui a la contraportada de La Vanguardia s’ha publicat una entrevista a Tàrio Rubio, ex-presoner a les presons de Franco.
El que explica no s’ha d’oblidar mai. Sembla mentida que hàgim tingut
que esperar tants anys per tal que es comenci a reconèixer públicament
el patiment de tanta gent en un període tan llarg i fosc de la nostra
història. Sense anar tan lluny diumenge a la tarda vaig parlar de manera
fugaç amb un tiet del meu pare que igual que en Tàrio havia estat al
front de Teruel al llarg de dos anys. Ara té 95 anys. El seu únic record
d’aquells dos anys és la mort de molts dels companys en el camp de
batalla sense poder-hi fer res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada