El
primer dia de l’any no deixa de ser un dia com un altre. Aquest matí
hem sortit a prendre el cafè amb llet. No ha estat gens fàcil trobar un
lloc obert al barri. Tots els bars habituals estaven tancats, això que
ja era una mica tard. Al final hem trobat un lloc obert.
Mentre
nosaltres preníem el cafè amb llet asseguts en una taula, la barra
estava plena d’homes solitaris, majorment en silenci amb una copa de
conyac o anís al davant. Alguns marxaven, però aviat algú altre prenia
el seu lloc.
Al
fons del bar un parell d’homes, també en silenci, davant del parell de
màquines escurabutxaques. Allà han estat una bona estona provant fortuna
sense trobar-la, fins que han estat substituïts per uns altres dos.
Allà a les 11 la barra s’ha buidat per una estona.
Ha durat poc la nova situació. Aviat han començat a entrar nous clients, aquest cop en grup. Alguns seguien demanant anís i xupito de whisky,
(vindrien d’un altre bar?), d’altres ja demanaven cerveses o gots de
vi. La clientela va canviant, fins i tot, entren un parell de dones amb
un nen.
Decidim marxar. Ens apropem a la barra amb un bitllet a la mà:
- Dos cafès amb llet.
- Què ? – amb cara de no entendre res i de pocs amics.
- Dos cafès amb llet.
Ha cobrat sense més. Sembla que a la segona vegada ha entès les nostres estranyes paraules.
Passen els dies i els anys, però hi ha coses que no canvien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada