En
el segle XVII “hi havia el paraire-empresari que no feia teixits, sinó
que els encomanava a teixidors de llana pròpiament dits. ... Contra els
paraires-empresaris barcelonins que, perquè la mà d’obra rural va a més
bon preu, deixen de donar feina a teixidors i teixidores de la ciutat,
s’alçaran aquests en diferents ocasions: el 1600, el 1614, el 1626 i el
1628, al crit de “Via fora fam” i envaeixen la Casa de la Ciutat, “cridant i queixant-se de que los perayres treien fora ciutat la llana per cardar i filar”.
Conflictes, sembla haver-n’hi també entre paraires-empresaris locals i
paraires forasters més forts que els prenen la mà d’obra, com a Vic el
1597 i el 1598, d’on Roser Ortiz ens explica que els paraires vigatans
no trobaven teixidors, els quals treballaven només per a paraires
d’altres llocs. Prou repliquen els teixidors que si treballen per a
forasters és pel poc que paguen els de Vic, i que si aquests paguessin
millor, “no els faltassen teixidors”: els paraires exigeixen l’aplicació estricta de les ordinacions, segons les quals, “els
teixidors no puguessen teixir als parayres forasters ninguna mena de
drap, pessa ni sapolons sense llicentia expressa de la major part dels
sobreposats paraires ...”
NURIA SALES
Els segles de la decadència (segles XVI-XVIII)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada