Incivisme vial

Aquest matí anava en autobús. Per dues vegades s’ha tingut que aturar per la mala educació d’alguns conductors que aparquen el cotxe al lloc que els hi és més còmode sense pensar en els perjudicis que pot causar als altres.

Malgrat que el conductor insistia amb el clàxon, ha estat necessari esperar una bona estona. En el primer dels dos casos, una dona venia sense cap pressa amb les seves bosses ben plenes de comprar en un comerç d’alimentació. Tan imprescindible era tenir el cotxe aturat davant de la tenda ?

Si tots fessin el mateix, la circulació seria impossible. En casos com aquest m’entra un desig gairebé irrefrenable d’apartar el cotxe per la força. Sort que la meva veueta interior m’ho impedeix, però alguns no es mereixerien un altre cosa que quan sortissin de fer aquesta gestió tan urgent trobar-se el cotxe totalment aixafat; o potser desaparegut.

Simplement és un problema d’educació, i segurament qui és mal educat en aquesta situació també ho deu ser en d’altres situacions de la vida. A la porta de les escoles està ple de pares i mares que porten als seus fills i filles amb cotxe i no respecten a ningú a l’hora d’aparcar el cotxe per deixar-hi al fill. Malgrat que des de l’escola s’avisa repetidament per tal d’evitar aquests fets, sempre hi ha un reduït sector de persones que continuen fent el que els hi sembla. Després ja podem inculcar normes d’educació vial a l’escola, si l’exemple més proper que viuen és aquest incivisme quotidià. I aquest és un simple exemple d’entre molts altres actes d’incivisme vial.

La veritat és que em fastigueja molt tenim que conviure amb aquest incívics que a més acostumen a creure que tenen la raó, però se’m fa molt difícil pensar què es pot fer, que sigui efectiu, per canviar aquestes situacions.