El passat 3 de gener Albert Puig
va dedicar el seu programa Delicatessen a Stephen Stills per celebrar que
aquest músic americà complia 80 anys. Escoltant el programa em va venir a la
memòria que al setembre del 1974, o sigui, ja fa més de 50 anys, i quan jo tan
sols en tenia 17 vaig assistir a un festival al Wembley Stadium on tocava
formant part dels mítics CSN&Y.
És un festival que tinc ben viu a
la meva memòria. Per allà van desfilar Joni Mitchel, The Band i els ja citats
que tancaven el festival. Van ser un bon grapat d’hores de bona música i de
bones vibracions al costat del meu amic belga Michael De Decker. Però qui m’havia de dir que més de 50 anys després podria
veure el festival gairebé sencer! El so no és massa bo, però poder reviure
aquell dia és més que suficient per passar una llarga estona davant de la tele.
2 comentaris:
Curiós com en una Espanya tan tancada en aquesta època, que vas tenir el valor d'anar a Anglaterra per gaudir d'aquest festival!
Quan tingui temps m'ho posaré per reviure el que vau sentir fa més de 50 (!) anys!!
A l'escola estudiàvem francès, però el meu pare va voler que estudiés anglès. Ho vaig fer amb una professora particular. Va ser ella que quan em va veure preparat va dir als meus pares que per acabar d'aprendre l'anglès havia d'anar a London. Aquell estiu vaig estar gairebé 3 mesos allà, una veritable immersió en l'idioma, però també en un sistema de viure molt diferent al d'aquí. Va ser un veritable viatge iniciàtic
Publica un comentari a l'entrada