Stalker és una pel·lícula que
m’ha fascinat amb els seus plans tan i tan llargs, amb petits moviments de
càmera que emfatitza la atmosfera inquietant que embolcalla totes les seves
imatges.
És una pel·lícula que no deixa
indiferent. M’ha fet pensar molt. La seva lentitud hi ajuda. Dona temps a
l’espectador per pensar.
Des del primer moment em pregunto
que vol representar la Zona.
 |
| L'Alta Garrotxa, desembre 2016 |
La Zona és com la vida. Ens
endinsa en el desconegut, un lloc on cal anar amb compte, un lloc ple de riscos
on el camí recte no acostuma a ser el més profitós. Com a la Zona, la Vida és
un sistema molt complex, farcit de trampes que hem de sortejar. On tot canvia,
mai és igual. En un moment ho veus tot clar i de cop i volta es torna confós.
Ara bé tot el que passa a la Zona, i a la Vida, no depèn de nosaltres.
En una escena els tres
protagonistes han de travessar un tub. També hi ha molts moments en la Vida en
els que hem de passar pel tub encara que no vulguem.
La vida és inseguretat, i tenir
un mestre, un guia, com és el Stalker, ens pot ser de gran ajuda en alguns
moments.
La pel·lícula ens parla del que
cerquem els éssers humans. La Zona també és allò prohibit que ens atrau, i que
moltes vegades considerem que és millor, que allò segur que ja tenim. Però no
tothom té el valor d’indagar en aquest misteri, d’explorar el que no coneixem.
Només uns quants s’atreveixen a fer-ho.
També ens parla de la necessitat
que sentim els éssers humans d’assolir els nostres desitjos. El Professor i
l’Escriptor s’arrisquen a penetrar a la Zona de la mà del Stalker per arribar a
l’habitació i assolir-los, però en realitat no hi creuen massa. L’únic que
veritablement hi creu és Stalker que els condueix fins allà, i que es mostra
decebut amb els seus acompanyants que no hi creuen. Han sortejat tots els
perills per a res.
En el fons ens parla de les
dificultats de trobar sentit a la nostra vida, al nostre món. Hem assolit un
alt grau de desenvolupament tecnològic, però encara no sabem que fem en aquest
planeta ni cap a on anem com a humanitat. Hem evolucionat com espècie, però no
hem resolt cap dels enigmes que els éssers humans ens plantegem dels inicis del
temps.
Hi ha un munt de frases
destacables al llarg de tota la pel·lícula, entre elles voldria destacar la que
diu el Professor en el moment en que ja estan davant de “l’habitació”, on si
entres es compliran els teus desitjos més obscurs i profunds: “Per a què
venir aquí?”
Però Stalker també és un llibre,
un llibre de ciència ficció, escrit pels germans Strugatsky, a Rússia a
principis dels anys 70 i que comença amb aquesta cita.
“El bien… hay que hacerlo a partir del mal… Porque no se puede hacer a
partir de nada más”
Robert Penn Warren
Per cert, els mateixos germans
són els que van escriure el guió de la pel·lícula que Andrey Tarkovsky va rodar
el 1979.
Fa 30 anys de la Visitació; els
extraterrestres van aterrar a diferents
zones del planeta i al cap d’un temps les van abandonar. Aquests llocs reben el
nom de Zones i atresoren uns materials preuats. Hi està prohibida l’entrada.
Son llocs plens de perills on només els Stalker s’atreveixen a entrar per
recollir objectes que després venen.
Un dels protagonistes diu això de
La Zona “nadie sabe qué es una
úlcera, un tesoro, una tentación del mal, una caja de Pandora, el demonio, una
maldición… Se saca provecho de ella poco a poco.”
“La Visitación es un acontecimiento único que contiene la posibilidad de
saltarse varios pasos en el proceso del conocimiento. Una especie de viaje a la
tecnología futura”. Alguns dels estris trobats a la Zona “son respuestas caídas del cielo a
preguntas que todavía no sabemos formular”
“La inteligencia es la capacidad de utilizar las fuerzas del mundo que
nos rodea sin destruirlo”. Tal com està funcionant el món actual
tinc molts dubtes que sapiguem aplicar la intel·ligència humana per no conduir
el món tal com el coneixem a la seva pròpia auto-destrucció.
És en el darrer capítol en que
Redrick amb 31 anys i Arthur fill de Burbrige, un Stalker veterà que havia
perdut les cames entren a la Zona a la cerca de “La Bola Dorada”, l’habitació de la
pel·lícula., ja que “la Bola Dorada
sólo concede los deseos más profundos”. Aquesta és la part més
semblant a la pel·lícula. És el capítol en el es basa l’argument de la
pel·lícula.
Després de sortejar diferents
perills arriben a la Bola Daurada “¿Dónde están las palabras? ¿Dónde están mis pensamientos? ¡No he tenido un
solo pensamiento en mi vida!... No tengo palabras, y no sé pensar… ¡Saca de mi
lo que deseo, porque no puede ser que yo desee el mal!”
Uns aclariments finals: Stalker és una paraula inventada. Prové de to stalk “acercarse a escondidas, ir
furtivamente”. En el diccionari he trobat diferents significats:
· Denominació oficial del govern ucraïnès per identificar a tota persona resident il·legal a la zona d’exclusió de Txernòbil.
· Assetjador, una forma d’assetjament o espionatge tecnològic que s’acostuma a donar en les xarxes socials
· Subjecte que utilitza les xarxes socials per espiar i/o vigilar a altres persones de forma anònima a través d’Internet
· També es pot utilitzar com a sinònim de curiós.
ARKADI y BORIS STRUGATSKY
Stalker. Pícnic extraterrestre
Gigamesh, 2015; (original, 1972); 179 pàgines.
ANDREY TARKOVSKY
1979
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada