No ha estat la primera xiulada a l'himne i al Rei, però si la més massiva i la més sorollosa. I la reacció del govern central es cercar si hi ha delicte i veure si troba la manera de sancionar. No saben fer una altra cosa.
Tan rucs són que no veuen que ells mateixos van provocar aquesta reacció amb les amenaces prèvies al partit i a la xiulada que ja tothom preveia amb antelació. Només va faltar l'amenaça: no vols caldo dos tasses.
Quins assessors té aquest govern central que en lloc d'apaivagar els ànims el que fa és exaltar-los ? Conec força gent que no va veure el partit, però si que va veure la xiulada.
L'únic que puc pensar és que es tracta d'un govern que fa temps que no vol saber el que passa en una part que cada cop s'allunya més del seu país. Tenim moltes raons per xiular aquest himne, aquest Rei i aquesta bandera. Són els hereus directes d'un dictador sanguinari i venjatiu. Amb la transició podem considerar que vam passar d'una dictadura a una democràcia al menys formal, però mantenir els símbols que s'identifiquen amb el dictador va ser una greu errada i seguir insistint amb ells és seguir reblant el clau. Ho sento molt però mai em podré identificar amb aquest himne, ni aquesta bandera. Cada cop que la veig penso en el dictador. Són els símbols d'un passat il·legítim i tenyit de sang.
El govern central amb aquest afany de sancionar a tothom que no pensi com ell, l´únic que aconsegueix és cada cop em senti més lluny, i més lluny, i amb més ganes de desfer-me d'aquest llast que malauradament fa massa temps que arrosseguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada