Amb les meves tisores per tallar
com roses les paraules,
vaig haver de buscar forats de temps.
Els trobava en bars suburbials
després de les visites a les obres.
Forats de temps. He acabat per viure-hi.
Ara veig, dret encara, el que queda d'un mur.
Davant la seva estructura fosca,
desarborada, he entès la meva vida.
Es perd el senyal
Joan Margarit
1 comentari:
Gran poeta Joan Margarit...mai diu res que no s'aprofiti!
Publica un comentari a l'entrada