La Cinquena Planta: fragments

Els llibres de Manuel Baixauli estan farcits de frases que et fan aturar la lectura i el fan rumiar. Aquí n'hi ha unes quantes de "La Cinquena Planta" el seu darrer llibre:

"B posa ordre en armaris, calaixos, prestatgeries. Omplí caixes de cartró amb llibres que havien deixat d'interessar-li, que pretenia vendre .... Molts dels objectes que abans guardava li semblaven superflus".

"Obrim sobres, calaixos, llibres, armaris, finestres i portes buscant sempre alguna quimera" Al fons de l'armari i els calaixos s'acumulen estris i andròmines que amb el temps acaben essent una sorpresa quan els trobem de casualitat en un altre temps.

"Les estances del seu remordiment. Habitacions oscures, sòrdides, pestilents, amb folls que somiquen ajupits a un racó, o que caminen desesperats per les parets o, invertits, pel sostre, mirant-nos fixament, proferint insults"

"Dins la caragola hi ha una mar. Dins la mar infinites caragoles amb un mar a dins"

"Déu ens telefona, sempre, quan no hi som"

"És clar que en la meva vida hi ha moments als que voldria tornar. Si més no una estona. Tanmateix em fa respecte, la idea del retorn. Tem quedar pres del moment escollit i veure'm forçat a reviure la meva vida des d'aleshores"

"Quan tornem enrera a llocs que ja hi hem estat no hi ha res del que esperem, encara que tot sigui igual, tot ha canviat, és diferent. Segurament som nosaltres els que hem canviat"

"Arquitectura ha de ser una tercera pell d'Individu. Hi ha la pell natural; després, Arquitectura. Hi ha també la ciutat, el país, el món. Tot ha de ser una prolongació d'Individu"

"Llancem preguntes al cel i es transformen en núvols"

"Qui recorda un núvol, quan ja ha passat?"

"Al retrovisor del cotxe veié l'infant que havia sigut, abans que el temps l'atropellara"


"Cada matí, en alçar-nos, abandonem sobre el llit el cadàver del dia anterior"

"Hauria desaparegut i no hi hauria canviat res, al món com no canvia res cada volta que mor un veí"

"De totes les mirades d'un home, la més profunda és la que apunta al buit"

"El temps ignora els rellotges"

"La llibertat és, també, solitud, indiferència dels altres"

"Vivim poc conscients de la nostra fugacitat, del nostre paper efímer dins d'una pel·lícula que no té fi. Som uns inconscients que divaguem sense treva, dirigint-nos qui sap cap a on i amb quin objectiu present"

"Avancem, distrets, dalt d'una cinta mecànica que porta a l'oblit"

"Què som? Ones dins d'una mar immensa dita temps"

"Túnel de l'oblit, porta sempre oberta"

"Serem com el dia d'ahir, que ja ningú recorda"

"Passeges completament sol per dins del bosc i sents un xiuxiueig. Els arbres parlen de tu"


"La mort d'un conegut et recorda que estàs viu, i que això no durarà gaire"