dissabte, 19 de novembre del 2011

Dia de reflexió

Demà jornada electoral i avui dia de reflexió per acabar de decidir el vot de demà. S'acaba la era Zapatero, un president que s'ha anat desinflant amb els anys. Prometia, prometia i deia, però acabava fent el contrari No ha estat mai de fiar i menys des de l'inici de la crisi. 
El cos em demana no anar a votar o fer-ho en blanc però acabaré votant.
Sembla indiscutible que guanyarà el PP i que Mariano Rajoy serà el nou president, tot un professional de la política i un personatge gens de fiar. De fet que torni el PP, amb majoria absoluta i  amb plena crisi  fa por.  Faran i desfaran sense oposició. Quin perill! No ens equivoquem que són els hereus directes del franquisme i que no han canviat pas tant en aquest temps. Només em resta un cònsol, amb aquesta crisi galopant igual tenim sort i no dura massa al govern.
El nostre sistema electoral es equívoc, votem als nostres representants al parlament, però al mateix temps votem al President del Govern. Possibles presidents de govern només hi ha dos. De cap manera vull votar als seus partits, però si que m'agradaria ajudar a decidir amb el meu vot a qui prefereixo com a president dels dos possibles, però amb el sistema electoral actual això no és possible. Estaria bé establir una doble votació: una per la presidència del govern i un altre pels representants al Parlament.
Estem dins d'una llei electoral perversa que a més em proposa votar els càrrecs d'una institució com és el Senat que en cap moment he entès per a què serveix, a excepció feta de pagar uns sous públics de més. Només em queda una opció votar escons en blanc, ja que votar en blanc es afavorir la majoria. Sé que és una utopia però m'agradaria veure algun escó buit i que d'una vegada fossin conscients de la inutilitat d'aquesta institució.
Ja fa dies que estic decidit no necessito aquest dia de reflexió. Han estat quatre anys de patir als polítics professionals. Hi ha algunes cares que fa massa anys que estant al Congrés. Ens han ficat de ple a la crisi i no han estat capaços de revertir aquesta situació. Amb aquest professionals seguiran igual, res canviarà. Els partits tradicionals no tenen cap capacitat de renovació.
Vull un bon representant català a Madrid que defensi l'opció independentista i que sigui un rostre nou i fresc. No crec que sigui massa útil, anar a Madrid a defensar la independència, però al menys aquests seran una veu catalana en terres foranes i s'oposaran a les opcions conservadores i centralistes juntament amb ICV, un altre de les opcions que m'agraden.
Serà interessant comprovar el nivell d'abstenció, nuls i blancs de demà. La pluja no és una excusa per justificar una possible pujada de l'abstenció. Si en el moment de crisi que vivim aquestes opcions són majoritàries quedarà clar que no confiem en els polítics per tal què ens treguin d'aquest atzucac, Ara bé també estic convençut que aquestes no reaccionara que seguiran a la seva. És lamentable però és així.
¿Què serà necessari per iniciar un canvi de profunditat d'aquest sistema que ens porta a l'abisme ?
   

5 comentaris:

Júlia ha dit...

No ho sé, però tampoc no veig propostes clares per endegar canvis en profunditat, la veritat. Em temo que el problema és que les mancances vénen des de baix, si en les petites comunitats funcionés millor la democràcia seriosa crec que tot canviaria, a nivell personal es pot fer molt, però resulta més fàcil donar la culpa als poders fàctics i trencar vidres.

Anònim ha dit...

Hola Ricard,

Jo també havia decidit no anar a votar, per contribuir a la abstenció. Però, m'han dit que això és col.laborar amb el partit més votat.Així que decideixo anar-hi i votar ( no en blanc) sinó al menys dolent dels partits minoritaris. No sé si s'entendrà la nostra elecció...
Salut i sort pel futur!

Angelina.

Ricard Masferrer ha dit...

Tens raó Júlia no hi ha propostes clares, tot és un vativull. És possible que els de baix no fem prou, però tampoc sé exactament que podem fer. Vols dir que ens tenen en compte. L'únic que veig possible és ser el més coherent amb les pròpies idees que a vegades tampoc és gens fàcil.
Com tu dius trencar vidres no servex per res.

Ricard Masferrer ha dit...

Angelina crec que malgrat que moltes vegades he estat temptat per l'abstenció he acabat votant sempre. Prou que va costar tenir el dret a votar per malmetre'l. Però m'agradaria que aquesta democràcia es desenvolupés per altres viaranys. Però és el que tenim. Què hi farem!

Ricard Masferrer ha dit...

Avui el Lluís Foix en el seu bloc ha publicat una reflexió en aquesta mateixa línia. Aquí teniu l'enllaç: http://www.foixblog.com/2011/11/19/partidos-elecciones-debates-y-ciudadanos/