Al llarg de molts anys pràcticament no he tingut que visitar ni metges, ni hospitals. Ha estat una sort. Però malauradament aquest darrer any per diferents motius he estat un habitual visitador dels homes i dones de la bata blanca.
Des de fora pràcticament l'únic que s'escolta són continues crítiques al nostres sistema sanitari i als seus professionals. Tot acostumen a ser un bon munt de queixes.Sembla un valor intrínsec a l'ésser humà ser crític amb el que no funciona i en canvi no dir res sobre el que funciona bé.
La sanitat té un gran repte al seu davant que és atendre a una població creixent en nombre, en edat i en exigència el que crea cada cop més volum de demanda. Moltes vegades els usuaris ben poc ajudem al funcionament àgil de la sanitat. A la sala d'espera d'urgències he estat testimoni de l'arribada de persones que venien per un mal de cap o per un mal de coll.
Quan hom visita els centres pot copsar el grau de saturació del sistema amb molta gent a les sales d'espera, a vegades, esperant i altres desesperant pel poc compliment dels horaris. Ara bé a tots quan estem dins de la consulta del metge ens agrada sentir-nos ben atesos i sense presses. Segurament l'error està en la planificació dels horaris que no tenen en compte l'estona que el metge necessita per atendre acuradament al pacient.
El sistema està en ocasions a prop del col·lapse però l'atenció rebuda pel personal sanitari en tot moment ha estat educada, atenta, fins i tot, afectuosa. Es mostren preocupats per resoldre els problemes de salut del pacient i pel seu benestar, cercant sempre la millor de les solucions possibles i assajant diferents teràpies quan aquesta solució no arriba.
Tenim un molt bon sistema que simplement hem d'acabar d'ajustar. Segur que és millorable, però no el podem deixar perdre per les anunciades retallades. Seria una llàstima deixar perdre el que ja funciona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada