La Llar del Llibre organitza
un club de lectura d’assaig breu. El primer títol que proposa és “La
societat del cansament” de Byung-Chul Han, recent premi príncep d’Astúries
de les Humanitats. Em resulta atractiu i m’inscric sense dubtar-ho.
La tesi principal del llibre
és que al segle XX hem viscut en una societat immunològica i que en el segle
XXI estem vivim en una societat diferent que anomena neuronal. Hem canviat de
paradigma. “L’inici del segle XXI, des d’un punt de vista patològic, no
seria bacterial ni viral, sinó neuronal. Les malalties neuronals com la
depressió, el trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDHA), el
trastorn límit de personalitat (TLP) o la síndrome de desgast ocupacional (SDO)
defineixen el panorama patològic del començament d’aquest segle” Les
malalties del segle XX provenien de l’exterior de l’individu en forma de
bactèries i de virus i actualment les malalties provenen del propi interior.
Segons Han en la societat
actual globalitzada s’han difuminat els límits i les fronteres. Ara bé, malgrat
ser realment així, el món viu malament tots aquests moviments de persones i
intenta posar-hi traves. Amb tot es continuen traspassant fronteres.
“La societat del segle
XXI ja no és disciplinària, sinó una societat de rendiment” ... “La
societat disciplinària és una societat de la negativitat. La defineix la
negativitat de la prohibició” En canvi, Han defineix la societat del rendiment per la positivitat.
“L’excés de positivitat
es manifesta com un excés d’estímuls, informacions i impulsos”. Comporta
una atenció difusa i una manca de concentració. Atenció dispersa que canvia de
focus de forma constant i no permet aprofundir. Saltem d’una activitat a una
altra, sense permís per avorrir-nos, quan l’avorriment i la contemplació són necessàries per
reflexionar. “La societat de treball i rendiment no és cap societat lliure.
Produeix noves obligacions”. L’obligació d’estar constantment en activitat.
La vida actual ens aboca a l’acció sense la reflexió. Han ens proposa la
necessitat de mirar, aturar-se, reprimir
els impulsos immediats de resposta. Ens presenta Bartleby com el primer
opositor a aquesta societat del rendiment, el primer insubmís a les obligacions
que la societat del rendiment ens ha sotmès.
En aquest nou paradigma, “la
pressió del rendiment” genera depressions, ja que ens sentim obligats a
estar actius de forma permanent i rebem moltes pressions des de tot arreu per
tal que sigui així. “L’home depressiu és aquell animal laborans que
s’explota a si mateix”... “El
subjecte de rendiment està lliure ... és amo i sobirà de si mateix”... “Es diferencia del subjecte d’obediència”...
“L’explotador és al mateix temps
l’explotat. Víctima i botxí ja no poden diferenciar-se”. Aquestes
contradiccions són les que generen els problemes de salut mental de l’home del
segle XXI
Aquesta “societat de
rendiment com a societat activa, s’està convertint paulatinament en una
societat de dopatge” ... “La societat de rendiment i activitat produeix
un cansament i un esgotament excessius”. La societat del rendiment s’acaba
convertint en la societat del cansament, en la societat dels cansats.
Ara bé aquesta és la meva
conclusió, però no és la conclusió que es deriva de la tesi de l’autor. En el
darrer capítol del llibre no acabo de copsar el pas que l’autor vol donar de la
societat del rendiment a la societat del cansament. Penso que no ho exposa amb
la suficient claredat.
Malgrat el resum que n’acabo
de fer no m’ha resultat un llibre massa atractiu. Byung-Chul Han es limita a
presentar les seves tesis, però sense demostrar res ni aportar cap mena de
bibliografia, ni explicitar d’on treu les cites que utilitza.
Parodiant una mica el títol
si que podem afirmar que estem en una societat del cansament, o més ben dit,
una societat cansada de promeses falses dels nostres polítics, de viure en una
democràcia desvirtuada que no arregla cap dels problemes de la gent i que perd
el temps en debats estèrils que no ens porten a enlloc.
BYUNG-CHUL
HAN
La
societat del cansament
Herder, 2015 (ed.
Original 2010); 71 pàgines
Traducció de Jordi
Rosique Piqué
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada