divendres, 4 d’abril de 2008

Marina



Ja fa un temps que de Carlos Ruiz Zafón vaig llegir la seva famosa Ombra del Vent. Sense ser un llibre extraordinari, en alguns moments em va enganxar i em va deixar un bon regust de boca.
Va caure en les meves mans aquest altre llibre del mateix autor. Igual que l’Ombra del Vent torna a tenir un començament brillant. En dues pàgines et fa entrar ganes de llegir la història i saber què passarà. Barcelona tornarà a ser l’escenari d’uns fets extraordinaris i d’uns personatges fantàstics. Alguns  dels llocs on transcorre la història són fàcilment identificables. De ben segur que són indrets que existeixen en realitat en la major part dels casos. És una novel·la adreçada a un públic juvenil que és fàcil de llegir, plena de misteris i de sorpreses que en alguns moments t’enganxen al llibre. Al igual que l’Ombra del Vent sense ser res extraordinari es llegeix bé i et fa passar una bona estona.

2 comentaris:

pons007 ha dit...

Sempre he odiat a Zafón, i més des de que em vaig llegir l'Ombra del vent. No em preguntis perquè.

Ricard Masferrer ha dit...

No sóc un fan d'aquest autor però els dos llibres que he llegit d'ell m'han agradat força.
Això de les filies i les fòbies en qüestions d'autors i lectures és sempre molt personal i particular.