El passat estiu em vaig quedar amb les ganes de llegir aquest llibre. Després del bon gust de boca que m’havien deixat “Obabokoak” i “L’Home Sol”,
“El fill de l’acordionista” estava en préstec i a més hi havia llista
d’espera. Però finalment l’altre dia els vaig poder aconseguir. I
malgrat que estic en període laboral, en el que llegir sempre és més
lent, l’he devorat.
Ràpidament
he entrat en la història del llibre, un llibre escrit per un basc
resident a Califòrnia i que té un amic escriptor, Joseba. D’aquest
llibre n’ha escrit tres exemplars, un d’ells per la biblioteca del seu
poble, Obaba. L’objectiu del fill de l’acordionista a l’escriure el
llibre és que les seves filles Liz i Sara coneguin la història del seu
pare, i de la llengua que aquest parla, i els ha ensenyat, i, d’alguna
manera, també la història del poble basc. Un cop mort David, Joseba
porta el llibre fins a la biblioteca d’Obaba i al cap de tres anys el
publica, però reescrit per ell
Es
tornen a repetir molts dels temes dels altres llibres, així com alguns
dels seus personatges, la adolescència a Obaba un poble rural del país
basc, alguns animals (els cavalls, les papallones), els mestres del
poble, els estrangers (“el primer americà”) a Obaba, la repressió
franquista i el naixement del sentiments de la resistència, el
terrorisme, ...
Amb el seu brillant i precís estil Atxaga
et fa entrar ràpidament en una teranyina de fets que vols saber com
continua i què anirà passant als diferents personatges que van desfilant
al llarg de les pàgines del llibre i a través de les que el món
idíl·lic d'un Obaba rural va desapareixent a poc a poc engolit pel propi
pas del protagonista al món dels adults. De fet David, a Califòrnia, ha
intentat d'alguna manera reproduir la vida rural d'Obaba que tan li
agradava.
I al final un dels dubtes amb el que es queda el lector, és què hi ha d’autobiografia i de ficció dins d’aquesta història ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada