L'Església Catòlica tal com diu Ángel Luis López Villaverde en el seu llibre "El poder de la Iglesia en la España contemporánea", malgrat els canvis polítics i socials dels darrers anys "continua teniendo la llave de las almas de las aulas y de las arcas". És una institució que continua mantenint els seus privilegis, les seves grans propietats i que encara és molt influent en la opinió pública. Exerceix moltes pressions i sap com fer-ho quan li convé, sobre tot, amb temes de la moral pública. Hi ha nombrosos mitjans de comunicació que defensen les seves idees amb vehemència i actuen com els seus portaveus.
Ha perdut influència social, però aquesta encara és massa gran pel meu gust. Fora bo evitar els conflictes entre clericals i anti-clericals de molt mal record en la nostra història, però seria positiu avançar en treure's aquesta gran rèmora que planeja de forma constant sobre la nostra societat.
Com totes les institucions, s'hauria d'autofinançar amb quotes entre els seus fidels i deixar de dependre de les aportacions de l'Estat. De fet, aquest no és aquest l'únic destí dels impostos que pago que no m'agrada.
Hem de reconèixer que vivim en una societat que ha viscut sota la influència de l'Església Catòlica al llarg de molts segles. Però això no s'ha de convertir en una excusa per seguir mantenint aquests privilegis de manera permanent.
És ben cert que l'Església Catòlica no és monolítica i que dins de la seva organització conviuen moltes esglésies i moltes sensibilitats, opinions i formes diferents de viure el fenomen de la fe i la religió. Però no és menys cert que la jerarquia està formada pel nucli més conservador amb l'objectiu de preservar els privilegis i també d'imposar els seus criteris, visió del món i punts de vista per sobre la resta. Moltes vegades no té res a veure el que fan i pensen aquests manaies amb el que fa i pensa el capellà que està en contacte directe amb els seus feligresos. És una jerarquia que no ha evolucionat amb els temps i que no vol evolucionar. Fins i tot, en certes qüestions dóna la impressió que s'estan enrocant cap un radicalisme que té els seus perills.
"Las jovenes generaciones han perdido las referencias religiosas de sus progenitores y se encuentran en un proceso de "exculturación". Y mientras la sociedad española está perdiendo sus raíces católicas, la inmigración está modificando el panorama religioso y cultural pues la religión es más relevant entre la población inmigrante que en la autóctona" Està per veure on ens portarà aquest procés. Caldrà està amatent als possibles canvis que es produiran.
La batalla per mantenir la religió a les escoles continua. Malgrat els anys que han passat des de la transició i els canvis constants en les lleis d'educació d'aquest país, aquest és un tema no resolt i sorgeix de forma periòdica en l'agenda dels polítics i del parlament. La eliminació de la religió del currículum no és una bona opció, però pitjor és imposar una religió sobre la resta. La religió confessional hauria de quedar fora de les escoles. Ha de ser funció de les famílies i de les diferents confessions religioses ocupar-se de la seva transmissió. A les escoles simplement ens hauríem d'ocupar d'explicar què és el fenomen religiós i les diferents formes que aquest ha agafat al llarg de la història de la humanitat.
Com totes les institucions, s'hauria d'autofinançar amb quotes entre els seus fidels i deixar de dependre de les aportacions de l'Estat. De fet, aquest no és aquest l'únic destí dels impostos que pago que no m'agrada.
Hem de reconèixer que vivim en una societat que ha viscut sota la influència de l'Església Catòlica al llarg de molts segles. Però això no s'ha de convertir en una excusa per seguir mantenint aquests privilegis de manera permanent.
És ben cert que l'Església Catòlica no és monolítica i que dins de la seva organització conviuen moltes esglésies i moltes sensibilitats, opinions i formes diferents de viure el fenomen de la fe i la religió. Però no és menys cert que la jerarquia està formada pel nucli més conservador amb l'objectiu de preservar els privilegis i també d'imposar els seus criteris, visió del món i punts de vista per sobre la resta. Moltes vegades no té res a veure el que fan i pensen aquests manaies amb el que fa i pensa el capellà que està en contacte directe amb els seus feligresos. És una jerarquia que no ha evolucionat amb els temps i que no vol evolucionar. Fins i tot, en certes qüestions dóna la impressió que s'estan enrocant cap un radicalisme que té els seus perills.
"Las jovenes generaciones han perdido las referencias religiosas de sus progenitores y se encuentran en un proceso de "exculturación". Y mientras la sociedad española está perdiendo sus raíces católicas, la inmigración está modificando el panorama religioso y cultural pues la religión es más relevant entre la población inmigrante que en la autóctona" Està per veure on ens portarà aquest procés. Caldrà està amatent als possibles canvis que es produiran.
La batalla per mantenir la religió a les escoles continua. Malgrat els anys que han passat des de la transició i els canvis constants en les lleis d'educació d'aquest país, aquest és un tema no resolt i sorgeix de forma periòdica en l'agenda dels polítics i del parlament. La eliminació de la religió del currículum no és una bona opció, però pitjor és imposar una religió sobre la resta. La religió confessional hauria de quedar fora de les escoles. Ha de ser funció de les famílies i de les diferents confessions religioses ocupar-se de la seva transmissió. A les escoles simplement ens hauríem d'ocupar d'explicar què és el fenomen religiós i les diferents formes que aquest ha agafat al llarg de la història de la humanitat.
1 comentari:
Amén !
Publica un comentari a l'entrada