Des que vaig llegir per primera vegada Stefan Zweig que em vaig quedar amb ganes de llegir més escrits d’ell. A la biblioteca tenen un bon assortiment de les seves obres i fa pocs dies vaig agafar tres petits volums.
La lectura de “Carta de una desconocida” em va deixar bocabadat,
tant per la història que explicava, com per la manera de fer-ho. La vaig llegir
en una tarda. Estava tan capbussat en la seva lectura que no vaig prendre cap
nota.
En canvi, “El candelabro enterrado”, encara que està també molt ben
escrita, no em va interessar gens.
Les quatre històries breus de la “Petita crònica” em van encantar de
nou: “La col·lecció invisible”, “Un episodi del llac de Ginebra”,
“Leporella” i “El llibreter Mendel”. Em van ocupar quatre tardes
i les vaig paladejar lentament intentant copsar tots els matisos. Son una molt
bona manera de passar una tarda. Si no les heu llegit, només puc que recomanar-les.
Agafeu el llibre i deixeu-vos endur per la seva bellesa. Són literatura d’alta
volada.
 |
| Sant Martí de Puigbó, juliol 2022 |
“... Si els homes escriuen llibres, només és per poder unir-se als altres
éssers humans més enllà del propi alè i, d’aquesta manera, defensar-se davant l’implacable
antagonista de la vida: la caducitat i l’oblit”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada