divendres, 11 de febrer del 2022

Tàndem, un nou llibre de la Barbal!

Un nou llibre de la Barbal! I a més premi Josep Pla!

El poc que llegeixo sobre el mateix em crea una certa expectativa. M’agrada la Barbal i el tema de la novel·la m’interessa. Però ben aviat, pràcticament només començar la seva lectura, comença la decepció. És un llibre pla, agradable de llegir i poca cosa més. No respon en absolut a les expectatives creades.

L’Armand i l’Elena dos jubilats es coneixen a classe de ioga. Es van alternant com a narradors i així coneixem els punts de vista dels dos protagonistes, els seus pensaments, i els seus neguits. Ell vidu amb un fill que viu a Anglaterra i que fa anys que no veu i a qui deu una explicació. I ella, que viu amb la seva parella, amb qui fa anys que la relació està acabada al mig de silencis.

L’Armand “sempre ens falta alguna cosa, i quan vaig descobrir l’Elena, a mi em faltava quasi tot. Jo només existia... Era un dia de primavera esquerp, d’aquells de finals de març, quan a Barcelona venteja i fa fresca...”

Inicien una relació íntima sense preguntes, però l’Armand es “fa moltes preguntes sobre la vida actual de l’Elena, preguntes que no tenen resposta”

Bristol, agost 2008

 
L’Elena pensava en l’acumulació de objectes al llarg de la vida ... “tot això, qualsevol dia, on anirà? Un pensament semblant li arribava cada cop que es fixava en el munt de discos, llibres, pel·lícules, objectes, que, durant els anys de vida en comú, havíem acumulat amb el Ramir

Per què no feia el que desitjava? Viure sola en un pis petit on no tingués armaris ni prestatgeries plens de records. Començar de zero... Potser al Ramir no li importaria o fins potser ho desitjava tant com ella

Molt d’allò que l’havia envoltat durant anys li era sobrer, com ho era molt del que havia viscut. Pensava. Potser hauria de dir del que havia deixat de viure?”

La relació entre l’Armand i l’Elena passa per diferents moments. “Alguna peça del seu món s’havia desgavellat.... Estava més desorientat que al principi, quan, d’ella, a penes en sabia l’aspecte físic

La Barbal és una gran escriptora, sens dubte, però aquesta és una obra menor dins de la seva obra, una novel·la del més normal, que simplement es deixa llegir bé, que passa bé. És entretinguda i permet passar l’estona, fins i tot, en alguns moments fa reflexionar una mica, però queda molt lluny de les seves grans obres. 

 

MARIA BARBAL

Tàndem

Ed. Destino, 2021; 175 pàgines

Premi Josep Pla 2021