dimecres, 27 de febrer del 2008

No country for old men

Brutal, de les millors pel·lícules que he vist darrerament. No m’estranyen gens els premis que ha rebut. Em va tenir enganxat a la butaca tota l’estona: els paisatges, la utilització de la càmera, el guió, el ritme de la pel·lícula, els actors, la pròpia història ...
He llegit i he escoltat molt sobre els germans Coen, però només he vist dues de les seves pel·lícules aquesta i Fargo, també excepcional. De fet d’alguna manera “No es país para viejos” me la recordava.
I Bardem també excepcional fent del psicòpata indestructible Anton Chigurh. Té a les seves mans les vides de tothom que es creua en el seu camí. La decisió és seva, encara que algunes vegades la vulgui deixar en mans de l’atzar d’una moneda.
I segurament dos moments claus de la pel·lícula que no vaig escoltar massa atentament el que deien, en les dues ocasions són paraules del sheriff, un altre personatge i actor excepcional. El que explica a l’inici mentre anem veiem els paisatges que ens col·loquen en situació, i quan just al final de la pel·lícula ja jubilat explica dos somnis a la seva dona tot esmorzant. Vaig desconnectar un moment i segur que em vaig perdre alguna de les claus de la història. De fet, en un moment, em vaig pensar que la història acabaria amb l’accident de l’Anton, però no és així.
Del tot recomanable, no us la perdeu.


divendres, 22 de febrer del 2008

Reunió de veïns

20.00 hores, reunió de la comunitat de veïns. Avui érem una bona colla, no com en altres ocasions que hem estat 4 gats. Per sort ja no sóc el president, amb un any força mogut, i farcit d’obres, ja n’he tingut ben bé prou.
Hi havia pocs temes a tractar, però com sempre malgrat haver-hi ordre del dia costa seguir-la. Hi ha uns quants veïns que els hi agrada ser protagonistes i fer públics tots els seus neguits sense escoltar de que s’està parlant. Escolten poc i els hi costa molt entendre el que se exposa. Alguns són poc respectuosos amb els demés i interrompen quan un altre parla.
Fa ja més de 30 anys que vivim en democràcia però encara hi ha molt a polir. A alguns no els hi agrada que les decisions es prenguin per majoria i a més acostumen a no recordar les decisions preses en anteriors reunions i cal recordar que el que s’ha fet o s’està fent és va acordar anteriorment per votació, fins i tot, a vegades amb el seu vot favorable. Però clar avui no recorden i un cop fet diuen que s’havia de fer d’una altra manera. Què hi farem ?
Per sort per fi s’ha acabat. Esperem que la propera reunió trigui a arribar